Probablement si ara jo digués les sigles QTRLB o QTRLC la majoria de persones no sabrien de què estic parlant o, fins i tot, creurien que m’estic tornant boig. Si afegís les d’HASAN tal volta només el meu bon amic Jordi Herrero sabria que em referesc a un dels moviments estudiantils més lúcids i sans que hi ha hagut dins i fora de l’esport a l’estat espanyol. La solució a aquest trencaclosques és que les dues primeres sigles són Que Cante Rita la Bailaora i Que Cante Rita la Cantaora. La darrera sigla ve del to sarcàstic del grup que tenia com a ídol a l’aiatol·là Khomeini, reconvertint el moviment col·legial en HASAN (Hard Sex All Night, que significa «porno durant tota la nit»). I sí, estic parlant de la Demencia. Aquell grup de joves que animaven i que es varen convertir, en els anys 80, en l’exemple d’esportivitat, el seu lema: «la Demencia anima sin violencia». Les seves armes eren els aplaudiments, les gargamelles i el seu enginy. La Demencia animava però, si era necessari, discrepava i criticava. La Demencia era divertida tant per les coses bones com per les dolentes. Eren uns moments en què la crítica es considerava sana. Érem una generació que considerava que el criticat havia d’estar més pendent de pensar que havia fet malament que d’encalçar aquells que l’havien qüestionat. L’orientació àcrata de la Demencia era una idea en la qual molts ens veien reflectits. Defensaven el dret de divertir-nos ridiculitzant el poder. Però aquesta forma d’actuar només estava en mans de la lucidesa i, naturalment, va fracassar. Així hem arribat a l’actualitat que el poder ha elaborat mil i un instruments per protegir-se i desviar els problemes. Com totes les generacions sempre he cregut que els meus temps eren molt millors. Ahir jugàrem a Sa Pobla, naturalment sense la presència a les graderies del Nou Estadi de Sa Pobla de la Demencia, però amb les gargamelles fluïdes de Fanàtiks que varen ser els únics que amb les seves cançons reberen abans del partir els jugadors. Sembla que els ànims no varen ser suficients per donar força a l’equip de Xavi Calm que tampoc es va contagiar del coratge de mític Jujujuanvich. Una empat que deixa a l’equip cada vegada més enfora de l’objectiu de la temporada.
