Diumenge el Palmer Alma Mediterránea Palma va assolir l’objectiu proposat, va assegurar la categoria i formarà part del grup d’equips que lluitaran per ascendir a l’ACB. La trajectòria de l’equip ha seguit una línia ascendent. Deixant a un costat el nivell de joc exhibit, ha sumat nou victòries en els darrers onze partits! Cal recordar que a la tercera jornada ocupava la darrera posició de la classificació...
Aquests excel·lents números han possibilitat que alguns jugadors de la plantilla ocupin llocs de privilegi als rànquings de la lliga: Harrell i Kullamäe, màxims anotadors; Jawara, màxim rebotejador, el que més faltes ha rebut i un dels més ben valorats; Figueras, un dels millors assistents; Díaz, entre els millors recuperadors... A Múrcia, quan restaven pocs minuts i el partit estava igualat, van aparèixer els canells dels dos jugadors estendards (Harrell i Kullamäe) i amb tres triples espaterrants van decantar el matx...
El de Múrcia no va ser un bon partit. La transcendència dels quaranta minuts va fer que hi hagués més desencert, més imprecisions, més errades de les habituals, va ser una faixa que va estrènyer massa fort. L’equip no va oferir la seva millor versió. Com a norma, resulta més fàcil jugar sense pressió que amb un excés de tensió. A aquesta segona fase no hi haurà un pes desmesurat, no n’ha d’haver i, conseqüentment, el rendiment dels jugadors i de l’equip ha de millorar...
Degut a la pandèmia la primera fase encara no ha finalitzat. Hi ha equips que encara han de jugar partits. Per aquest motiu la segona començarà una setmana més tard i aquesta circumstància ajudarà que alguns jugadors lesionats i altres que arrosseguen molèsties, es puguin recuperar. I rescatar efectius, sobretot jugadors interiors, ha de repercutir positivament en la fortalesa de l’equip, en el seu equilibri, en la necessària rotació dels jugadors i, en definitiva, en la seva competitivitat...
El club va deixar clar des del principi que enguany volia una majoria de jugadors joves amb projecció, amb moltes ganes de treballar i amb un desig superlatiu de créixer. D’aquesta manera l’equip esdevindria per a aquests jugadors un trampolí per arribar a una categoria superior. Jugar la segona fase al grup dels millors, dels que lluitaran per ascendir, és el millor mostrador que aquests jugadors poden tenir. Aquest fet, ben gestionat, també pot redundar positivament en el seu rendiment...
Si l’evolució de la pandèmia segueix el camí iniciat fa uns dies, molt possiblement els espectadors podran retornar a Son Moix i això ha de suposar un al·licient més per a una plantilla que desitja sentir l’alè dels seus seguidors...
... Totes són bones notícies per a l’equip. I això s’ha d’aprofitar. L’alegria i la satisfacció inunden el club. I això s’ha d’aprofitar. El club, que va apostar per un projecte diferent, amb una dosi important de risc i que el temps ha certificat que va encertar, ara és una bassa d’oli. Això sí, una bassa d’un oli de gran qualitat.
I ara, què? Crec que ara toca servir-se de la conjuntura, ser ambiciosos. Els aficionats mereixen que la il·lusió torni a les seves cares, que l’entusiasme ompli les seves paraules i que la utopia – per què no? – esdevingui realitat. Ara és el moment. La vie en rose.
