Per cridar la fidelitat als colors blanc i blaus, als aficionats de l’Atlètic Balears mai ens ha importat el recinte. El nostre ànim es va fer sentir primer a Son Canals. Després vàrem romandre a l’antic Estadi Balear durant 53 anys. També a Magaluf i a Son Malferit ens hem fet notar. Ara ja tornam a retronar al remodelat Estadi Balear. Però dissabte no jugaven els deixebles de Jordi Roger sinó les jugadores de Txema Expósito.
És per aquest motiu que les veus dels seguidors «balearicos» es varen sentir a Son Malferit, que es pot considerar com a la ciutat esportiva de l’entitat. Per celebrar la victòria i que tornàvem a posar-nos líders, no va deixar de sentir-se l'entusiasta animació, com a tots els partits, de Fanàtiks. Ells són l’ànima visible d’aquesta afició. El seu suport és totalment desinteressat. Només respon a l’amor als colors blanc-i-blaus. No fan res de cara a la galeria, ni cerquen el reconeixement popular, de fet, pocs entenem la seva constància i caparrudesa de no escatimar en cançons i il·lusions durant tot un partit, fins i tot fora del recinte esportiu. Aquells qui anam al camp i, com a màxim duim alguna bandereta, ens hauríem de treure el capell davant la seva tasca.
Dissabte també jugaren els nostres juvenils a Manacor. L’empat dels al·lots d’Àlex Casas contra els manacorins ens fa campions del grup.
Els dos equips blanc-i-blaus duen una excel·lent campanya. Hauríem de donar l’enhorabona a aquells i aquelles que han planificat una plantilla basada en la continuïtat dels jugadors i de les jugadores. Això ajuda a la vinculació amb el club i a voler jugar per i per a l’equip. Dissabte, cap dels dos varen decebre. Els dos aconseguiren el resultat necessari que, en acabar els partits, els mantenien líders dels seus grups.
Diumenge, l’equip de Jordi Roger no va fer altra cosa que continuar amb la línia de tota la temporada. El fracàs va camí d’adquirir magnituds estratosfèriques. Enfora queda aquell tribunal de principi de temporada per triar l’entrenador. Amb la tutela dels bocamolls que en sabien de futbol, hem arribat fins aquí. Però bé, supòs que finalment acabaran tenint la culpa els mateixos de sempre.
Com diria una bona amiga meva... vergonya, cavallers, vergonya.
