Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Opinió | Els jugadors donaren la raó a n’Àlex Pérez

Els jugadors donaren la raó a n’Àlex Pérez

Els jugadors donaren la raó a n’Àlex Pérez

Alguns esportistes, massa, fan declaracions abans i després d’un partit que són avorrides i poc interessants, perquè xerren, però no diuen res o quasi res, parlen amb poca substància, fan servir tòpics i clixés que aporten poc, simplement gasten saliva. I n’hi ha d’altres, per sort, que vesteixen amb un hàbit diferent, que defugen de la uniformitat de les paraules dites únicament per omplir un espai de temps. N’Àlex Pérez és un d’aquests. Parla i comunica, tria vocables que signifiquen i fa més clares les evidències, que esdevenen veritats.

A la prèvia del partit que el Palmer Alma Mediterránea Palma va disputar dissabte a Almansa, va dir, per exemple, que l’equip era conscient de la importància de l’encontre, que havien crescut molt en defensa, que no eren el mateix equip que a la primera volta va sofrir una derrota vergonyosa, que aquell partit els va fer créixer mentalment i que estan passant per un moment dolç de joc. Dissabte totes aquestes afirmacions van veure’s a la pista, els jugadors van fer realitat les seves paraules, van donar la raó al tècnic.

Des del primer minut tothom es va assabentar que el que estaven jugant era un altre partit, que el que va passar al mes de desembre no tornaria a repetir-se. L’equip rival ho va intentar, va fer servir les mateixes estratègies tàctiques, però el Palma havia après la lliçó, no tornaria a travelar amb la mateixa pedra. Ara el Palmer és molt més equip, és més dur des del punt de vista mental i la consciència de la importància del partit es va traduir en una mentalitat ideal per afrontar un duel clau.

El de dissabte va ser el segon partit consecutiu que el contrari no arriba als 65 punts. Avui en dia la millora defensiva de l’equip és inqüestionable.

I el que demostra que l’equip passa per un bon moment ho delaten els darrers vuit partits: set victòries i una derrota.

Com a resum de tot això ens podem fixar en el “micropartit” que Almansa i Palma van jugar dissabte. Un micropartit de cinc minuts, els darrers cinc, que fan bones les paraules de n’Àlex Pérez quan va parlar de la importància de l’encontre, del progrés defensiu, de la duresa mental o del bon moment de joc pel que estan passant, és a dir, d’un grup identificat amb el que fa i amb molta confiança.

Restaven cinc minuts i l’electrònic reflectia un 61-59 a favor dels manxecs. Començava un partit reduït de cinc minuts. Què va passar? Mentre Almansa només va anotar una cistella de tres, Palma va convertir tres triples (Kullamäe, Figueras, Harrell), cinc tirs de personal (Kullamäe, Figueras, Harrell) i una cistella de dos (Harrell), en Jawara va obsequiar una assistència de clínic i en Díaz va impedir quatre punts del rival a la pintura amb dues personals intel·ligents. 64-75. Presa de consciència de la importància del partit, defensa, duresa mental i moment dolç. Ho havia dit l’entrenador.

Compartir el artículo

stats