Diumenge passat aficionats de l’Atlètic de Madrid proferiren crits i insults racistes contra el nostre davanter Vinicius Tanque des de la grada del Cerro del Espino. La violència contra Vinicius Tanque ha estat un cas més amb repercussió mediàtica com ja havia succeït amb altres incidents racistes viscuts per Eto’o, Marega, Williams... Aquests fets es caracteritzen perquè tenen una gran ressò en premsa amb seguiment puntual, massiu i superficial. Són moltes les veus que s’escandalitzen, que demanen mesures, que critiquen a tothom... i pocs dies després es dissol l’interès pel fet, el tema resta sense solució i es mantén la impunitat als insults. Ningú es declara obertament racista, no està ben vist. Però massa habitualment les xarxes s’omplen de discursos negacionistes, amb frases que tothom ha sentit: «Això passa a tots els camps. I a altres camps passa més», «són coses i expressions del futbol», «són una minoria, molt sorollosa, però mínima», «el jugador va provocar la situació»... La inexistència de sancions com podrien ser el tancament de grades o d’estadis, la pèrdua de partits per insults... proporciona impunitat i convida a continuar les agressions racistes sense por a les conseqüències. Els clubs no mouen un dit perquè saben que tendran un càstig mínim i no es volen enfrontar a la seva afició. De moment, només s’ha suspès un partit, quan a les graderies de Vallecas es va dir nazi a Zozulya. I no per manca d’expressions degradants no només racistes sinó també masclistes i homòfobes. És evident, si no ho sabem veure, si no ens hi pronunciam clarament en contra, que tenim un problema. Ahir el dia va començar malament amb la notícia de la mort de Toni Caliu. Però a partir d’aquí tot varen ser bones notícies: l’equip femení no dóna treva. Les blanc-i-blaves es varen tornar a imposar amb un rotund 4 a 1 i han allargat la seva ratxa de 9 victòries consecutives per acabar com a campiones d’hivern. L’equip masculí, al seu torn, va saber patir, va lluitar i va aconseguir una gran victòria per 2 a 1. Vinicius va parlar com ell sap, marcant el gol que ens donava els tres punts. En Toni ha tengut el comiat que més li hauria agradat.
