De la mateixa manera que la setmana passada vam comentar que la victòria del Palmer Alma Mediterránea Palma contra l’Alacant va ser merescuda, avui hem d’explicar que la derrota contra el Lleida també va ser merescuda. Els mallorquins van tenir un començament de partit extraordinari. Semblava que encara estiguessin jugant a Son Moix contra l’equip valencià. El primer quart va acabar amb un clar 19-28. Lleida semblava un titella en mans d’un Palma molt sòlid. Una defensa correcta i un atac excel·lent. Però els tres períodes que quedaven van ser una altra història. L’equip va sofrir una apagada, idèntica a la del pavelló. Va perdre els tres quarts restants. Va deixar de defensar i, conseqüentment, li va costar anotar. Per a mostra, un botó. En Ronnie Harrell va acabar el primer període amb 13 punts i 1/1 en triples. En Ronnie Harrell va acabar el partit amb 13 punts i 1/7 en triples. Deu minuts bons i trenta dolents justifiquen la derrota.
El pitjor no és haver perdut a Lleida. És ben cert que la dinàmica que portava l’equip de Ciutat convidava a l’optimisme. Però també ho és que l’equilibri i la igualtat en aquests moments defineixen la LEB Or. Cada partit és una incertesa.
El pitjor no és haver finalitzat la ratxa de victòries, una ratxa que va començar a Granada fa una mica més d’un mes, farcida de bons resultats, alguna sorpresa i unes quantes actuacions de molt de mèrit. Cinc victòries seguides, immaculades. A un sol triomf del rècord que tresoreja curiosament l’Alacant, després d’un inici de competició espectacular. Les ratxes per definició comencen i acaben. Una llàstima...
El que realment fa mal és haver perdut “l’average” i veure com es va malgastar. A Palma es va guanyar d’11. A Lleida es va perdre de 12. Quan quedaven pocs minuts per acabar l’encontre, la derrota s’hauria d’haver assumit i tots els esforços i totes les energies s’haurien d’haver dirigit a salvar els 11 punts. L’equip es va precipitar, va actuar de manera irreflexiva amb possessions curtes i poc elaborades, amb triples innecessaris. I va facilitar, d’aquesta manera, que els locals poguessin superar els esmentats 11 punts. Alguns jugadors van oblidar la maduresa que havien exhibit dies abans.
No és un fet menor, el de la diferència de punts. Pot ser decisiu. Classificar-se entre els cinc primers del grup significa que l’equip està salvat i que té opcions de jugar “playoff” d’ascens. És ben cert que encara resten jornades per finalitzar la lliga regular – al Palmer Palma, sis – que col·locaran cada contendent al lloc que s’haurà guanyat. També ho és que encara la classificació pot variar notablement. A més a més, no tots els competidors han disputat el mateix nombre d’encontres. Ara bé, si ara per ara mirem la taula classificatòria i observem les derrotes acumulades, advertim que vuit equips tenen possibilitats reals d’assolir l’objectiu de les cinc primeres places. Tau, Alacant i Granada porten tres derrotes; Almansa, quatre; Lleida, cinc; Girona i Palma, sis i Múrcia, set. Per tant, la classificació final és possible que depengui de triples empats, de resultats directes o de detalls en forma de diferència de punts.
Dissabte el Palmer Palma jugarà a Osca el partit de la primera volta que no es va poder disputar per culpa de la pandèmia. Una bona oportunitat per seguir sumant. El primer partit de sis finals, que marcaran el futur de l’equip – futur que està en les seves mans – i en el que la gestió que es faci de la pressió psicològica que això suposa, serà determinant per assolir el gran objectiu de la temporada.
