Si jo ara digués 9, 0, 2, 7 i 4 serien 5 números a l’atzar. No passaria d’una successió numèrica absurda i sense sentit. Si explicàs que són els números d’un dels dècims de la loteria de Nadal que ha posat a la venda el club seria molt diferent. Però si, a més, esmentàs que són els números guanyadors de la grossa de Nadal, aleshores cobrarien vida, serien veritat, peremptoris, serien fins i tot macos.
De la mateixa manera si digués 6, 18, 19 i 28 tampoc no ens dirien res. Però si jo contàs que 6 són les eliminatòries de Copa del Rei que duia l’Atlètic Balears jugant consecutivament fora camp ho podríem començar a entendre. Si després afegís que 18 són els anys que han passat d’ençà que jugàrem el darrer partit de copa a l’Estadi Balear contra el Novelda, que ens va guanyar sense contemplacions 0-2 i 3-0, la cosa començaria a estar més clara. Si explicàs que fa 19 anys que no guanyam un partit en aquesta competició, en aquella ocasió el Ceuta va caure per 2 a 1 a ca nostra, però ens va apallissar al seu camp amb un contundent 5 a 0, ja ho tendríem força clar. I si acabàs dient que 28 són els anys que han passat d’ençà que aconseguirem superar la darrera eliminatòria perdent per 2 a 0 contra el Platges de Calvià però que guanyàrem per 4 a 0 al nostre camp, ho entendríem, de forma definitiva.
És per tot això que ens feia tanta il·lusió als ‘balearicos’ jugar una altra vegada un partit de Copa del Rei a l’Estadi Balear i contra un equip d’una categoria superior.
Després del partit d’ahir no hem fet res més que engreixar el número de partits perduts i d’eliminatòries no superades. Seguim amb la nostra sort girada en la Copa del Rei. El 0-1 deixa clar que plantàrem cara però ens va faltar alguna cosa més per poder superar l’eliminatòria. Ara ja no s’hi valen excuses i només ens queda centrar-nos en la lliga i esperar que, en un any tan complicat, ens puguem veure tots junts a l’Estadi Balear.
