Ara fa quasi dos mesos que vaig sentir unes declaracions de Ronald Koeman, just abans del seu partit d’anada de Champions League front a la Juventus de Torí. Aquell dia l’única cosa que demanava era tranquil·litat i temps per dur endavant el seu projecte tant a la Lliga com a Europa. També comentava que els canvis que s’estaven fent en el sistema de joc eren molt grans i que requerien paciència abans que se’n veiessin els primers fruits. De tota manera Koeman comptava amb alguns punts a favor com ara que la columna vertebral de l’equip es mantenia i que els jugadors referents dins el vestidor no s’havien mogut del club blaugrana. Ahir l’Atlètic Balears va tornar a caure a casa, aquesta vegada contra el Poblense. La situació comença a ser crítica. En Jordi Roger per ventura voldria demanar temps i paciència, com va fer en Koeman però enguany això és el que menys tenim. La veritat és que no li està resultant gens fàcil. La columna vertebral de l’equip s’ha desmantellat. L’equip juga a una cosa que ni els mateixos jugadors saben què és. També han desaparegut quasi tots els referents mallorquins de l’equip. Aquells que coneixen bé el club i se l’estimen. És ben cert que duim anys fent equips nous cada temporada. Però l’entrenador i l’estil de joc no canviaven i, a més, l’eix dels jugadors es mantenia. També hi havia els capitans, que impregnaven respecte al vestidor. Ara és com si hagués planificat l’estructura un principiant quan sabem que no és així, si tenim en compte la llarga i dilatada trajectòria de la nostra àrea esportiva. Ahir l’equip pobler va reviure el darrer partit que jugàrem a Tercera Divisió el 2010. Aquell any guanyàvem per 2 a 0 al descans i ens deixàrem empatar. Pensàvem que se’ns escaparia el lideratge, però acabàrem primers, ascendírem a Segona Divisió B i... fins ara. Avui és difícil pensar que ens pugui passar el mateix. I és que ahir tot va ser molt més cruel i ni tan sols poguérem empatar. La graderia sabia que això era possible després de veure la trajectòria de l’equip. Ara la pregunta que es fa a l’Estadi Balear és: mantenint la paciència i la tranquil·litat podem reviure el que férem el 2010?
