La pandèmia mundial que ha significat el COVID-19, només ha vengut a accelerar l’enfonsament d’un món al qual ens aferràvem tota una generació què hem viscut una de les millors èpoques tant socials com econòmiques.
Un món d’uns valors i d’una sensibilitat que eren vàlides per a aquella generació engendrada a partir del baby boom però que des de fa estona demanen una revisió i una catarsi imprescindible.
El futbol no està exempt d’aquests canvis. Molts tenim una visió nostàlgica que fa que enyorem aquells vells moments, sense ser conscients que la nostra ment és sàvia i només ens deixa els bons records, esborrant o ensucrant els dolents. Aquesta setmana he vist una vinyeta còmica de Jose Antonio Bernal i crec que exemplifica els canvis en el futbol. El dibuix es dividia en dos, a l’esquerra un futbolista dels anys 90, a la dreta un d’actual. El jugador antic només tenia dos trets característics: camiseta XXL i botes negres. El jugador d’ara preocupat en mil coses a més de jugar a futbol: pentinat modern, barba hipster, celebració dels gols amb missatge, tatuatges, camiseta super ajustada, botes de colors fosforescents, moreno de raigs UVA, posats en les jugades per sortir bé a les fotos d’instagram, depilació total, canellera d’ús estètic... El comentari era d’enyorança: «El fútbol de ahora es más completo. Más completo de gilipolleces». Però, per a mí, tant tècnica com física i fins i tot estèticament el futbol actual és més atractiu.
El partit contra l’Atlético de Madrid B ha estat una lluita de poder, amb molta més intensitat que precisió. Els jugadors ho han posat tot, ho han donat tot però no hem pogut passar de l’empat. No crec que els aficionats poguem demanar massa més. Cada temporada és diferent i hem de saber valorar allò que tenim. Amb aquesta intensitat, els resultats. segur que arribaran.
De tota manera la situació actual fa que qualsevol canvi sigui insignificant. Jo avui només agraesc ser un dels afortunats que ha pogut veure en directe el Gloriós en dos partits. Qui hauria sospitat ara fa un any que això seria un luxe?
