Senyor president del club Imprenta Bahía San Agustín: diumenge va ser un dia important. No el qualificaria d’històric, perquè crec que les paraules tenen el seu significat i tergiversar-les i magnificar-les és un error sovint massa freqüent. Important perquè el seu equip, vaig llegir, va jugar el partit 200 a la competició de la LEB Or.
Honestament crec que aquest fet no mereixia passar desapercebut. No és un detall insignificant. Que un equip del club que vostè presideix, hagi arribat a disputar 200 partits a una categoria professional tan exigent com la LEB Or, té molt de mèrit. Ens han repetit moltes vegades que és més difícil mantenir-se que arribar. Segurament és cert. Vostè i el seu grup reduït de col·laboradors (companys i amics) ha arribat i s’està mantenint. Rere aquests 200 partits hi ha molta feina, molta il·lusió, molta dedicació... i també molta incomprensió. El bàsquet balear és ple de projectes engrescadors que un dia van esdevenir fets consumats, però que per diferents circumstàncies no van poder resistir el pas d’un temps que castiga sense compassió.
Vostè fa anys que aguanta no sense dificultats una bandera, pesada i de dimensions considerables, que el vent no deixa de voleiar i a la vegada copejar. Vostè és un personatge públic. I tota persona que ocupa un lloc com el seu té els seus detractors i els seus admiradors. És inevitable. No entraré en valorar els arguments d’uns ni els dels altres.
Simplement vull, des d’aquesta tribuna, deixar constància del meu parer modest i destacar el valor que té el que el seu equip hagi disputat 200 partits a una categoria d’elit del bàsquet espanyol. A tots els seus col·laboradors, camarades de la utopia, i en especial a vostè, per molts d’anys! Per molts partits! Només un lament: llàstima que a la celebració del diumenge el seu equip no l’obsequiés amb una victòria. Diumenge, més que mai, la mereixia.
