Aquest dies a les xarxes he sentit els aficionats «balearicos» dient: i després què? De fet hi ha un gran neguit per veure si aquesta crisi sanitària es traduirà en una d'econòmica que afecti greument el nostre equip. Tampoc no està gens clara el posicionament de la Federació de Futbol respecte a com finalitzarà una competició en la qual seguim com a líders.
De tota manera sembla clar que quan la memòria no arriba si que ho fa la història i hem de recordar que l'any 1936 el nostre equip va patir una situació encara més difícil.
Del 19 al 26 de juliol de 1936 s'havia de celebrar l'Olimpíada Popular de Barcelona que havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936.
La preparació dels Jocs de Berlín s'orientava a fer, d'ells, una apologia del nazisme i dels seus valors racials i militars. Cosa totalment en contra de l'esperit olímpic. Es van produir protestes a nivell mundial, sobretot per part d'organitzacions jueves i d'esquerres, però finalment el COI va mantenir la celebració dels Jocs a Berlín. Barcelona va decidir organitzar una celebració alternativa, l'Olimpíada Popular, amb l'objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions.
A Mallorca, uns mesos abans de la data d'inici, es va impulsar un Comitè Provincial Pro Olimpíada Popular, l'objectiu del qual era fomentar i organitzar la participació d'una delegació mallorquina en aquest esdeveniment esportiu.
La premsa dretana mallorquina criticà amb duresa aquesta olimpíada i el suport donat per l'Ajuntament de Palma a l'expedició illenca. Les associacions esportives més reaccionaries s'aliaren amb la dreta. Finalment es seleccionaren 36 esportistes mallorquins, dels quals setze eren futbolistes. I la gran majoria integrants de les plantilles del Balears F. C. i de l'Athletic FC.
El resultat de l'Olimpíada Popular és prou sabut... el 18 de juliol començar la Guerra Civil i no es va poder celebrar.
Aquells jugadors del Balears F. C. i de l'Athlètic F. C. no varen poder tornar cap a ca seva i quedaren confinats a Catalunya. Mentre, a l'illa, semblava que les competicions futbolístiques es suspendrien durant la guerra. Però, a principis del 37, les autoritats varen voler donar un caire de normalitat a la situació i es reprengueren les competicions.
Tot feia pensar en la possible desaparició dels dos clubs, massa postulats políticament i sense els seus millors jugadors. Però l'esperit de superació que sempre ens ha caracteritzat va fer que la temporada 36-37 tant el Balears com l'Athletic confeccionassen equips amb els jugadors que no havien partit cap a Barcelona més alguna incorporació de joves a qui feia il·lusió jugar. D'aquesta manera encararen les diverses competicions. El resultat de la Primera Categoria va ser una aclaparadora victòria del CD Mallorca que s'havia negat a enviar jugadors a l'Olimpíada Popular per la qual cosa tenia gran part de la plantilla a la seva disposició.
Actualment les circumstàncies són diferents. De tota manera hem d'aprendre que si d'aquella situació en varen sortir prou bé: amb un equip de circumstàncies, amb l'oposició governamental i en mig d'una guerra... al 2020, un cop acabi l'alarma sanitària, no tenc cap dubte que el futur serà nostre.
