Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Orsai

Però diumenge sí

Però diumenge sí

Ahir jugàrem contra l'Sporting B. Quan parl de l'Sporting de Gijón sempre tenc dins el cap aquell magnífic equip de finals dels 70 i principis dels anys 80. Un equip confeccionat a partir dels jugadors que pujaven de Mareo. Tots aquells, per a qui les canes ja són alguna cosa més que anecdòtiques, recordam a Castro, Redondo, Cundi, Joaquín, Quini o Morán; grans jugadors que provenien de la pedrera sportinguista què amb uns parell de complements com Rezza, Ferrero o Mesa aconseguiren fer subcampions de lliga. Eren els anys què les pedreres et podien fer guanyar lligues. L'Sporting va estar ben a prop d'aconseguir-ho, li va disputar el títol fins a la darrera jornada al Real Madrid. La Real Sociedad i l'Athletic de Bilbao el varen aconseguir per dues vegades en els anys immediatament posteriors.

Després vengueren les èpoques què els grans clubs començaren a controlar tot el mercat, a cercar nous talents dins el darrer futbol de formació dels equips més humils. Les edats ja no eren obstacle. No contents amb torpedinar el mercat estatal passaren als mercats internacionals. Posteriorment aparegueren les televisions i els seus doblers desequilibradors... La conseqüència ja la coneixem tots: ara és pràcticament impossible que un equip creat a partir d'una pedrera es proclami campió de lliga. Ahir contra els hereus de Vicente Miera (l'entrenador del gran Sporting) ens va tocar veure la cara dolenta de l'Atlètic. Amb les punxades eivissenca i matalassera teníem l'oportunitat d'or d'eixamplar les diferències i no en vàrem ser capaços. Diumenge tendrem una altra oportunitat per aconseguir-ho i, a aquesta, no la podem desaprofitar.

Compartir el artículo

stats