El diari esportiu de Barcelona 'Olimpia' de 23 de febrer de 1954, oferia un article sobre l'Atlètic Balears l'any següent d'haver descendit de Segona Divisió. Era, bàsicament, una entrevista al secretari del club Emili Darder. De totes les respostes que va donar a les preguntes del periodista, la que més m'ha cridat l'atenció és que, en demanar-li si l'afició responia, Darder va contestar: "Regularmente, depende de la importancia de los partidos. También nuestro número de socios es reducidísimo, pues ante la importancia de la capital, deberíamos tener más".Era normal que després d'un descens això passàs. En començar aquesta temporada alguns pensaren que, després de la decepció del play-off, l'afició hauria minvat però ha estat tot el contrari. És significatiu l'augment del nombre de penyes que hi ha hagut a la federació en el darrer any. El fenomen de les penyes associades a un club de futbol és sinònim d'una massa social viva i activa que s'ha de deixar la veu al camp i que ha de ser escoltada per les màximes instàncies del club.
Especialment és destacable que el món penyístic ha deixat de ser exclusiu de Ciutat i que és més obert i perifèric que mai, com demostra el fet que cada vegada se sent més gent a l'Estadi parlant la llengua pròpia de l'illa amb l'accent de les diverses comarques mallorquines, gent vinguda de tots els vents i arrelada a la nostra terra. El moviment de penyes cada vegada és més actiu i és gràcies a això i a tota la massa social que podem dir que som imbatibles. Però tot això s'ha de cuidar. S'hi ha de fer una feina continuada que no malbarati tot el que s'ha aconseguit i s'ha de treballar per seguir creixent a tots els àmbits del territori. Ahir les tres penyes de la part forana oferiren el partit a les seves seus i pogueren veure que aquest equip segueix en ratxa. Un empat contra un rival molt complicat com el Coruxo ens va fer i ens fa cada dia una mica més líders.
