A l'octubre va fer 60 anys que Astèrix i Obèlix van arribar a les pàgines del còmic. Aquells irreductibles gals que vivien en un poblet de la Gàl·lia, lluitaven contra uns totpoderosos romans que tenien tota la maquinària del poder al seu costat i oferien la possibilitat de ser el cavall triomfador. Per això, els romans, no podien entendre de cap manera com aquells maleïts gals no s'apuntaven al seu carro i s'encaparrotaven constantment en anar en contra seva i defensar els seus sentiments.
A la nostra Gàl·lia particular els 'balearicos' som un poble del tot irreductible. Lluitam contra qualsevol i, com va titular Antoni Salas en el seu llibre, tenim una història de supervivència. Ni els rivals, ni les administracions, ni el poder, ni els descensos. Sempre sabem com ho hem de fer per poder sobreviure. Sempre hi hagut algun equip que, amb el seu esperit de superioritat, ha volgut esborrar-nos de la terra. Però nosaltres emulam als gals i deim: 'estan ben bojos aquests romans'.
Ahir va ser molt especial perquè el nostre Obèlix particular (de ben segur que Uderzo i Goscinny ja el vestiren blanc-i-blau perquè era 'balearico') en Joan Caldentey, ens va fer el millor regal que ens podia fer tornant a la grada de l'Estadi Balear. També els irreductibles 'balearicos' aconseguiren, un any més, que cap infant de la Creu Roja es quedàs sense juguetes. Però el millor encara no havia arribat, en Xavi Delgado va tornar a l'Estadi! Com n'Astèrix ho és per als gals: caparrut i astut, valent i fidel als seus. Ell és a més de tot això, un dels nostres, el nostre heroi. En Xavi representa que som irreductibles, que som una gran família i que res podrà amb nosaltres.
En Mànix, com el druida Panoràmix, segueix fent màgia amb aquest equip i segueix demostrant que la poció màgica que ens va preparar quan va arribar encara funciona. Una victòria que ens permet seguir una altra setmana com a líders i dir: Xavi, res ens aturarà!
