La selecció de Brasil en el mundial de Xile de 1962 va inventar el 4-3-3, un sistema de joc que va funcionar tan bé que Brasil va ser campiona i des d'aquell dia la millor formació segons la FIFA. Els anys 60, 70 i 80 també s'utilitzava el 5-2-3 amb la figura del 'libero', era l'expressió màxima del 'catenaccio' i del futbol defensiu. Al Mundial de 1978 es va fer famós el 4-4-2 en un intent de tenir ben poblat el camp de joc, el Milan de Sacchi va aconseguir la perfecció del sistema amb una defensa zonal. El Barça de Guardiola va innovar amb el 3-4-3 amb un rombe al centre del camp i un fals nou. Totes aquestes tàctiques es varen considerar revolucionàries en el seu temps però res comparable amb la que suposa un vertader tsunami tàctic: la del nostre visionari de luxe Bernat Campins. El 5-3-3 és una organització que de ben segur a cap entrenador se li ha ocorregut. Encara record a n'en Manix quan l'explicava dient: "Epa, Bernat, pero si no hay portero". Poques tàctiques han transcendint tant que ocupin un lloc central al bar del seu club. Des d'avui reclam que el document original de la 'tàctica Campins' es conservi en un lloc reservat per a què es pugui exhibir a la propera exposició que es faci del club. Cada dia quan veig la tàctica al bar pens: És possible que en Bernat sàpiga alguna cosa d'en Manix que la resta de mortals no sabem? Té fil directe amb ell? Pot ser que el míster ens sorprengui un dia amb aquesta forma de jugar? En Manix és evident que no es va atrevir a prescindir del porter. La 'tàctica Campins', per ara, és massa agosarada per la 'llibreta Manix'. Ahir, després d'uns encontres de poca intensitat, la moneda ens va caure de cara: Va ser un d'aquells partits en què tot surt. Des del 6-2 contra el Cornellà en temps de'n Nico no marcàvem tants gols. Però el més important és que hem recuperat les bones sensacions i el camí de la victòria. El 5-3-3 de la 'tàctica Campins' haurà d'esperar...
