Ahir, en Toni Garau, en acabar el partit me va telefonar. Vull recordar que durant els partits de l'Atlètic mai s'ha de telefonar, interrompre, passar per davant la televisió, importunar amb preguntes estupides, demanar col·laboració per tasques domèstiques... ni fer o proposar cap acció que ens pugui distreure. Mentre juga el Gloriós el món s'atura!!! Idò bé, en Toni, amb aquest bon seny que caracteritza els 'presis', me va fer veure que fa 15 dies la Deputación de Pontevedra patrocinava l'equip amb publicitat a la camiseta dels jugadors, i que ahir, el Racing de Ferrol, tornava a lluir publicitat a la part posterior de la camiseta del Concello de Ferrol. A més, el Concello, fins fa poc era el propietari del 39% de les accions del club que va adquirir per permetre la seva subsistència. Per si això no fos suficient, els dos clubs juguen a estadis municipals. La majoria d'administracions estan orgulloses dels seus equips. Fan tot el possible perquè els equips, que duen el nom de la ciutat o de la comunitat, el passegin per tot el món. No permetrien de cap manera que ni els equips ni les aficions rivals es trobassin un camp mig construït. Sempre s'ha parlat que el Barça és el millor ambaixador de Catalunya. Ahir vaig llegir una notícia al diari digital ReasonWhy.es que deia que el Celta de Vigo és un dels millors ambaixadors de la ciutat gràcies a la feina del departament de màrqueting del club creat fa tres anys. Que més necessitam per veure que donar facilitats és una inversió i no un privilegi? Del partit d'ahir no crec que es pugui afegir gaire més del que ja vaig dir la setmana passada. Aquest Manix ens tenia mal acostumats. Jugar bé, no patir i donar un 'banyo' al rival no entrava dins la llibreta del nostre entrenador. No sé si estam vivint un somni però si és així, per favor... no em desperteu.
