Després del partit d'ahir m'he quedat una mica decepcionat. Ja he engrescat al meu redol per cridar el proper partit: "Mànix dimissió". Aquestes coses no s'han de fer a un "balearico". Les tradicions són les tradicions. Com és possible veure un partit de l'Atlètic i no patir! És mal d'entendre que als 25 primers minuts ja haguéssim liquidat l'enfrontament i que ni tan sols fallant un penal patíssim gens ni mica pel resultat. Estic pensant de no tornar a l'Estadi Balear...
Deixant de banda la ironia, ahir férem una gran primera part, amb un joc col·lectiu molt bo i amb accions molt brillants.
El nostre rival, el Coruxo, és un equip amb el qual tenim molts paral·lelismes. També va néixer després d'una fusió de dos clubs, el Corujo Sociedad Deportiva i el Mirambell Football-Club. L'any 2010, 4 setmanes més tard que Gio ens donés l'ascens a Segona B, el Coruxo feia el mateix guanyat a La Roda. De la mateixa manera que nosaltres, ells han militat a la categoria de bronze tots aquests anys. Tal volta la diferència és que ells sempre s'han mantingut a la zona mitjana baixa de la classificació. Mai s'han classificat per fer un play-off, ni tan sols per jugar la Copa del Rei. Una altra diferència és que l'any 1996 el club va adoptar el nom en la llengua pròpia de Galícia, esdevenint Coruxo F. C. Probablement visquin una situació menys polititzada que la nostra.
I, ahir, es va veure que en aquest inici de temporada també hi ha molta diferència entre els dos equips. I és que ja duim més d'un any invictes a ca nostra! Segur que, des d'allà dalt, na Florentina mirava el partit amb tots els balearicos que ja ens han deixat i deien: "aquest serà el nostre any".
