Tant sols han passat tres temporades d'aquell partit d'anada de la Copa Federació contra el Rayo Majadahonda... Casares i Rubén Jurado varen ser els golejadors d'aquell dia en un partit que va acabar empatat a dos. L'alegria màxima va ser a la tornada que amb una altra diana de Jurado va quedar resolta la final i ens proclamàrem campions.
Aquell campionat va significar una reactivació de la massa social atlètica. Havien passat 4 anys des de que vàrem omplir l'Estadi Balear contra el Mirandés i aquella eufòria va quedar diluïda per la derrota i posteriorment pel tancament de l'estadi i el trasllat a Magaluf. A Son Malferit ens va costar molt recuperar-nos. El campionat, amb el camp estibat una altra vegada, va significar que molts "balearicos" es tornassin a enganxar
En aquests tres anys ens han passat moltes coses a tots dos equips. El Rayo tal volta ha duit més sort, va quedar primer del seu grup de Segona Divisió B fa dos anys i va aconseguir pujar a Segona A, encara que va tornar a baixar la temporada següent. Nosaltres hem jugat dos play-off d'ascens, inclòs un campionat, encara que en cap dels dos hem tengut sort. Com deia mon pare: "no hem nascut amb la guixa girada". Ahir no aconseguírem repetir el dos a dos de fa tres anys. Els que som supersticiosos volíem tornar a fer el mateix resultat i esperar acabar igual: com a campions. Però ara això no és el més important, és millor conjuntar l'equip i tenir-lo en perfectes condicions a final de temporada. Aquesta és la feina del cos tècnic i el que està clar és que amb el "Mànix Team" tots tenim una fe cega.
