La historia és cruel amb alguns equips i benèvola amb d'altres. Hi ha equips que en els moments decisius tot els hi va de cara i d'altres que topen amb una paret una vegada darrera l'altra.
El partir d'ahir contra el Mirandés va quedar demostrat que això de què a l'Atlètic algú la mirat tort no és una llegenda, sinó una realitat. Després de superar el gol inicial del Mirandés i posar-nos 3-1 amb 15 minuts per endavant semblava que ho teníem a tocar. És frustrant, després d'haver estat campió del nostre grup de Segona Divisió B, d'haver quedat eliminat pel Ràcing per detalls, arribar a aquest partit decisiu i caure de la manera que ho hem fet. Els balearicos ja ens hem acostumat a veure celebrar les victòries a les aficions rivals en comptes de fer-ho nosaltres.
Avui només ens queda donar les gràcies a una plantilla que ha lluitat fins el final i que ha donat la seva darrera gota de suor pels colors blanc-i-blaus. A uns jugadors que hi han cregut fins i tot quan molts aficionats ja no ho feien. A un cos tècnic que ens ha duit, en una temporada, de lluitar pel descens en la darrera jornada a arribar al darrer partit per jugar-nos l'ascens a Segona Divisió. A tota la família balearica per, entre tots, posar el nostre granet d'arena per ser campions del nostre grup de Segona B.
És moment per l'esperança. Amb les obres de l'Estadi Balear que van a un ritme frenètic i amb una massa social que ha anat creixent aquests darrers anys i que no ha de deixar de fer-ho. Amb tot això el proper any ho tornarem a intentar. De tota manera una cosa està clara, que avui (com cada dia) no hi ha res millor que ser balearico.
