Auna tertúlia balearica de joves seguidors atlètics si esmentam aquesta alineació: Piris, Duel, Paco, Barceló, Costa, Mateu, Simonet, Alorda, Brondo, Orozco, Álvarez, i com a suplents Antich, Lalo, Bibi, Pecas, Corró i Homar.
De ben segur que no sabran de què els parlam. Els hauríem d'explicar que aquesta era una alineació de l'Atlètic Balears de quan va jugar per primera vegada a Segona Divisió.
Probablement el que encara sàpiguen menys aficionats és que aquelles dues temporades (51-52 i 52-53) que jugàrem a Segona també ens enfrontàrem a la Unión Deportiva Melilla. Aquell club va desaparèixer però es va refundar als anys 70 amb el mateix nom.
Aquells dos anys no vàrem tenir gaire sort en els nostres desplaçaments a la ciutat autònoma. El primer any perdérem per 5 gols a 1 i el segon per 3 a 1. De fet els nostres desplaçaments al continent africà sempre sortírem escaldats perquè la segona temporada perdérem contra l'Atlético Tetuán per 5 gols a 0.
Amb aquests precedents no podíem anar amb massa optimisme al partit contra els melillencs on ens jugàvem seguir vius en la lluita per l'ascens de categoria. Però Manix Mandiola, com sempre, té trumfos amagats dins la màniga, i hem tret un bon resultat a l'Álvarez Claro.
Aquest equip ha demostrat demostrat que està fet d'una altra pasta. Que és dificilíssim que ens guanyin i que es capaç de sobreposar-se a les adversitats. El proper diumenge a Son Malferit hem de fer bo aquest resultat i seguir amb la nostra lluita cap a l'ascens a Segona Divisió A.
No serà fácil perquè el Melilla va saber guanyar en la seva visita a Vila-Real però amb tota l'afició blanc-i-blava donant suport res se'ns pot escapar.
