Els atlètics sempre esperam coses positives de les visites del Barça B. La història dels resultats ens ampara. Hem aconseguit grans victòries com el 3-0 de fa tres anys, però jo crec que tots els balearicos tenim gravada dins la retina el 3-2 de l'any 2009. El partit va ser trepidant i va encoratjar una afició que va tenir molt poques alegries aquella temporada. Aquell 2 de febrer va ser una festa, rebre el Barça B després de les peripècies d'haver passat per preferent i quasi haver desaparegut era històric. Els aficionats estàvem molt il·lusionats, tot i que el filial blaugrana aspirava a play-off i nosaltres no sortíem de la darrera posició. Els representants del Barça reberen records d'algunes penyes barcelonistes (juntament amb destacats representants balearicos).
A l'ambient es respirava el complexe d'inferioritat. La sensació d'aquell que reb al totpoderós, a l'estil Bienvenido Mr Marshall. Deu anys més tard s'ha produït un canvi absolut. En aquest temps s'ha aconseguit tenir una afició orgullosa de ser-ho. Que se sent forta davant de qualsevol i que, amb un estadi nou a punt d'arribar i una posició de privilegi, es veu capaç de tot. Molt hi ha tengut a veure el moviment penyistic que va revitalitzar l'Estadi Balear. Les gestions den Toni Sales i en Toni Garau per no perdre la grada d'animació. I Ingo Volkman que ens ha donat l'estabilitat que necessitàvem. Estava clar que ahir l'afició donaria el 100% i així va ser. Va espitjar omplint Son Malferit. Estam en un moment ascendent que no podem desaprofitar.
