Record que quan era petit i ma mare m'enviava a la botiga a comprar, havia d'anar molt alerta que en tornar no me caigués cap clotellada. Ella, que ja tenia previst què faria aquell dia per dinar i per sopar, me deia la llista de les coses que li faltaven, sempre de paraula, mai me l'apuntava, i... ai de mi que no me recordàs. No sé que hauria passat si un dia ella m'hagués comanat la seva llista i en tornar, quan hi miràs dins la senalla, no hi hagués allò que m'havia demanat i jo li digués: "Sí, ja tenc present que m'has comanat només un rave però jo he decidit que en duia dos, en lloc de les cebes he duit patates i el pastanagó que volies simplement no l'he duit. Ahh!!! i de la pasta per fer sopa, ja sé que m'has dit quina marca volies, però he decidit dur-te aquesta altra que és més barata". Una clotellada seria poc devora la que m'hauria caigut aquell dia...
Coment això perquè veient com ens ha anat en el mercat de fitxages d'hivern, m'ho ha recordat. I especialment després de sentir les declaracions i queixes velades que va deixar anar en Manix. Però ara ja està tot fet i com diu el nostre entrenador només li queda treure el millor de cada jugador.
La passada temporada ja ens va demostrar que podia fer miracles amb una plantilla clarament descompensada. Aquesta només ens queda seguir confiant que els bons sabers i l'experiència del sistema Manix ens durà molt enfora.
Ahir, a la Nova Creu Alta, res nou. Un partit dels nostres, típic de fora camp. Seriosos, ordenats però sense la contundència i la seguretat que demostram a Son Malferit. Sembla com si l'equip no s'atrevís a fer el mateix com a visitant que el què fa com a local. Aconseguirà Manix que l'equip tengui la força mental suficient per imposar-se fora camp? Si ho aconsegueix, aquest equip no tindrà sostre. Avui per avui... seguim patint.
