Quan es produeixen circumstàncies especials que es van repetint no puc deixar de tenir al cap els récords. Amb aquesta ratxa de partits consecutius sense perdre a casa que porta l'Atlètic he començat a pensar que es possible que ja poguem començar a pensar que hem batut algun récord.
Sempre, quan parlam d'una gran temporda, se'ns acud la 2011-12. La temporada que quedàrem campions del Grup III. Vaig mirar el resultats a casa i les estadístiques no eren per tirar coets, la millor varen ser la dels sis partits consecutius sense perdre.
Curiosament va comencar amb la primera jornada de la segona volta contra el Manacor i va acabar a la 29ena amb una victòria per 3-1 contra el Mallorca B. Aquell famós partit què el meu estimat Jordi sempre em recorda la frase d'en Tomeu Boned mític speacker de l'Estadi Balear: "Mallorquinistas, no os movais, que ya os sacará la policía".
Però després me va venir al cap que hi va haver una temporada èpica a casa, la de l'exili a Magaluf, aquella meravellosa temporada que tots recordam com a màgica. Aquell any que l'equip de Nico López va encadanar 18 partits seguits sense perdre a casa amb una ratxa de cinc victòries consecutives. Naturalment amb la nostra ratxa de 9 partits sense perdre encara estam molt lluny d'aquella de Magaluf però el que si que hem superat de llarg és el nombre de victòries consecutives a casa.
L'empat del partit contra el Castelló va fer que el record de victòries a casa a Segona B ha quedat establert en 8 victòries consecutives. Una gran marca que ara s'ha de veure refermada amb una major contudència fora casa.
