Els resultats contra el València Mestalla, des de que vàrem tornar a pujar a Segona Divisió B, sempre han estats marcats per llums i ombres.

El primer partit que coincidírem va ser la temporada coneguda pels balearicos com la de 'n'Antoñito' i que va ser una sorpresa perquè després d'anar guanyant tot el partit, amb un gol de Pereda, ens remontaren en 10 minuts i acabàrem perdent per tres gols a un. Després vengueren dues derrotes.

El primer resultat positiu el trobam en la segona temporada de Nico López que, contra-pronòstic, empatàrem amb un gol anotat per Chando. A partir d'aquí dues victòries, la primera fa tres anys i la darrera l'any passat, sempre per 1-2, amb Francesc Fullana com a golejador cada vegada. En mig de les dues victòries una humiliant derrota per cinc gols a zero a la qual, el València Mestalla, es va beneficiar d'un equip enfonsat i que, pràcticament, va acabar de sentenciar a Ziege.

Enguany teníem moltes esperances. L'Atlètic a les places nobles de la classificació que donen accés al play-off d'ascens i amb un important matalàs respecte al cinquè classificat. El València Mestalla en zona de descens directe.

Tot semblava indicar que teníem moltes possibilitats de tornar amb els tres punts. Però dues coses no teníem en compte, la primera és que cada vegada que feim una badada defensiva ens costa un gol. Som el segon màxim golejador del grup però també el tercer màxim golejat. En conseqüència i com és habitual ens marcaren un gol molt aviat. L'altra és que encara que siguem molt fiables a casa aquesta condició la perdem fora de Son Malferit.

Això fa que un empat avui per avui no sigui un mal resultat, guanyar a casa i empatar fora és una bona estadística. Però sí, volem demanar alguna cosa més a aquest equip: esperam que siguin capaços de guanyar a camps dels equips situats a la coa de la classificació. Especialment perquè els altres equips que es juguen el mateix que nosaltres, probablement, si que ho faran.