Cada vegada que jugam contra el Llevant me ve al cap que és un club del què tenim molt mal record. La veritat és que ells no en tenen cap culpa però les nostres desgràcies varen començar aquell mes de juny de 1963 al camp de Vallejo, l'antic estadi del Llevant. El mateix any que l'equip granota va pujar per primera vegada a Primera Divisió. Nosaltres jugàrem aquell maleït partit de desempat contra l'Algeciras a l'estadi llevantí. Tots ja sabem com va anar, aquell 2-1 i que, des de aquell moment, no hem tornat a recuperar la divisió de plata. El partit d'ahir me va fer venir tots els temors al cos. Temia que no ens passàs el mateix que el dia del Sabadell. A més, recordava les paraules de la crònica de Brondo el dia després del partit contra l'Algeciras: «El Atlético Baleares a Tercera División. Una alineación absurda, dos fallos de Pastor y el señor Torres Bernabeu (l'àrbitre) causantes del desastre». Al partit d'ahir, no ens hi jugàvem el descens. Tampoc era problema d'una més que correcte alineació. Però sí que hi va haver una errada que va permetre un gol (podem agrair que només hi hagués un xut a porta) i l'arbitre no va donar un gol aparentment legal, ni va xiular unes possibles mans dins l'àrea. Per cert, ho volia corroborar a les imatges de televisió però el breu resum, que només mostra els gols no m'ho va permetre. (No sé que hauria passat la temporada passada si tots els equips balears de segona B haguessin tingut el mateix tracte). Però el nostre equip no s'arrufa davant les adversitats i sempre lluita. Es va sobreposar al contratemps del gol i va lluitar per aconseguir el segon. Partit molt seriós amb la carta del salvavides que suposa Hugo Diaz en els darrers encontres. Tots els mals auguris es varen esvair. Això voldrà dir que aquest any sí que podrem superar el fantasma de Vallejo?
