Encara record, de ben petit, quan un dia mon pare me va dir que me preparés, que anàvem a comprar una equipació de futbol. Això va ser després de la meva insistència de mesos. Era el temps que quan demanaves una cosa la resposta era sempre "Si fas bonda...", "Ja ho veurem...", "Per ventura més endavant...". Expressions que me feien molta ràbia perquè volien dir que havia de tenir paciència.
Idò, aquell dia anàrem a Can Planisi, de les avingudes, on hi feia feina un amic de mon pare. Record aquella olor de plàstic en concentració. Aquella botiga estibada de coses i al fons del local: el material esportiu. Me digueren que triés i no ho vaig dubtar. Me vaig quedar una equipació blanca i blava. No podia ser d´una altra manera, la del club on jugàvem molts de companys d´escola, la de l´equip que anàvem a veure amb els amics... amb més de dues encalçades quan intentàvem colar-nos botant la paret. I és que el sentiment ´balearico´ es fa de vivències i no de trofeus. Amb aportacions dia a dia i no després de pujar-se al carro quan les coses van bé...
Els resultats de l´Atlètic estan donant la raó als qui pensam que no frissar dóna els seus fruits. Tenguérem la paciència de renovar en Manix. Sabérem esperar després d´un inici incert. I crec que tots estam d´acord què anar partit a partit fa que vegem, de cada vegada, el futur amb més optimisme.
Ahir férem un partit gairebé perfecte. Només una badada defensiva va posar un però a la gran ´pegada´ d´aquest equip. Mon pare ja ho deia, pels qui saben esperar arriba la gran temporada. I tal volta aquesta pugui ser la millor des de fa molts anys.
