A Mallorca deim allò de "ja tenim la seu plena d´ous" i de fet ho podem aplicar al partit d´ahir. Una gran alegria després de salvar una categoria que durant una bona part de la temporada ja la veiem perduda. Està clar que hauré d´acompanyar a mumare a Santa Rita, dia 22, amb el major dels somriures. Un partit pràcticament perfecte on només una badada en el darrer minut de la primera part ha posat una mica d´emoció. Un equip amb les idees molt clares i amb una intensitat que ha fet que es menjàs a l´Ebro. Però la dita té una segona lectura... Molt bé, hem salvat la categoria, i ara què? Aquesta setmana la piulada que va fer fanàtiks la va encertar de ple. Està clar que aquest any s´han fet les coses amb "sos peus". Alguns poden pensar que, pel que fa als jugadors, hem comprat figues a preu de canari jove però després del partit d´ahir crec que el seu compromís i la seva vàlua no es podem negar. A l´afició no la poden fer combregar amb rodes de molí perquè la part esportiva ha fet aigües per tots costats i el triunvirat que l´ha dirigida és molt evident que ha estat un fracàs. Ara arriba el moment de prendre decisions valentes. Pocs entendríem que no es renovàs a l´entrenador que ens ha fet recuperar l´orgull. Ningú participaria de la idea que ell no ho volgués perquè no pogués decidir els jugadors que vol per la propera temporada. Tothom rebutjaria la idea que els jugadors que són estendard del club no renovassin. El proper any estrenarem el Nou Estadi amb energies renovades però, si l´entorn no canvia, ens passarà com aquell que quan tenia blat no tenia sac i quan tenia sac no tenia blat. Alegria sí però tocant de peus en terra.
