Record, com si fos ahir, cada vegada que sortia de ca nostra ma mare deia: "ves alerta i fes bonda". Quina ràbia que me feien aquelles paraules. Com si jo no fos capaç de cuidar-me, com si no sabés que m´havia de portar bé, i és que les mares sempre volen el millor pels seus fills. Segurament la mare de Quini li deia les mateixes paraules quan sortia de ca seva i és evident que el seu fill la va escoltar. Quan tothom parla de´n Quini destaca per damunt de qualsevol altra cosa que era una bellíssima persona. Aquesta setmana ens ha deixat el gran davanter asturià de qui ningú recorda cap persona que en parli malament. Però, a més de les seves grans qualitats humanes, també destacava per les seves habilitats futbolístiques. Cinc vegades pichichi identifiquen a qui ara diuen ´killer´. Quan imaginava aquest article volia parlar de que ja ens aniria bé tenir un davanter centre com en Quini: era un depredador dins l´àrea, pilota que caçava, pilota que ficava cap a dins. Però després del partit d´ahir és molt evident que el problema no és el davanter. L´equip està totalment desfet. Les conseqüències del mal inici de temporada cada vegada s´allarguen més i els problemes interns transcendeixen en els resultats. El desastre cada vegada se sent més a prop i seria un bon moment perquè el màxim responsable entràs en joc. No tot està perdut però ser optimista de cada vegada és més difícil.
