L´important és participar. L´important és participar. L´important és...". Quan el Baró de Coubertin va pronunciar aquesta frase tan generosa i tan humil que ha servit com a lema de l´esperit olímpic tenia un sentit, però, així com van passant les jornades, cada vegada deixa de tenir-ne per l´Atlètic. Un article publicat per Catorze14, que em va recomanar Frederic Melis, un bon balearico i millor amic, parlava de la paraula "Agon" i vaig pensar: "Aquest grecs si que en sabien" perquè no volien disfressar la realitat. "Agon" significa competició, rivalitat, lluita i és que no ens enganyem, tant pels grecs com per a nosaltres l´important mai no ha estat participar sinó guanyar. Ahir hi va haver una gran entrada, confiant en l´estrena de Mandiola, un entrenador que ha generat molta il·lusió. A tots ens hagués agradat que Niké, la deessa de la victòria, hagués presidit el primer partit del tècnic ´armero´ però només l´infortuni va fer que no es pogués aconseguir. Ahir tot es va fer bé o... quasi tot. Una lluita constant. Una defensa pràcticament inexpugnable. Aprofitar les poques ocasions que seguim generant. Lluitar pels punts fins el darrer moment. Tal volta l´única errada va ser entregar tota la segona part a l´equip rival i, com ens acostuma a passar, l´Elx va aprofitar l´única oportunitat a la segona part. Per nosaltres guanyar no era important...era imprescindible. Ara només ens queda confiar que Fortuna, la deessa de la sort, ens somrigui alguna vegada.
