De jove vaig jugar molt al futbolí. M´encantava aquella pilota que anava d´una banda a l´altra. Però si havia una cosa que me cridava especialment l´atenció eren els jugadors en fila, conservant la seva posició. Els amics sempre reiem dient que el meu porter aturava molt, tot i no tenir braços.
Però mai m´hagués pensat que això es pogués extrapolar al futbol. Des de fa uns partits això és el que passa a l´Atlètic, el porter rival pot jugar sense braços per què no som capaços de tirar entre els tres pals.
A més, ahir, quan acabava el partit, varen voler traspassar una barra de defenses a la davantera sense pensar que això només fa que es molestin entre ells i que la nostra defensa sigui vulnerable.
Lo pitjor del futbolí era quan me passava massa estona jugant i arribava tard a ca nostra. Mu mare me castigava i no hi havia perdó... sabia que si me perdonava reforçava la meva actitud.
No sabem si l´Atlètic ha tocat fons... però l´actitud de l´equip dóna aquesta impressió.
