Matías Hernández, jove colombià a les Balears: «Sempre trobaràs a faltar a familiars i a amics, però Espanya t’ofereix oportunitats i les has d’aprofitar»

Matías Hernández és un adolescent de 16 anys que ve de Medellín, Colòmbia. «Fa dos anys i mig que vaig venir directament des de Colòmbia», explica Hernández. Primer va arribar el seu pare, «per acomodar-se», i després va traslladar-se el jove, «amb més tranquil·litat».

Just aquest curs 2025/26 ha estat el seu darrer any de l’Educació Secundària Obligatòria. Al setembre començarà la Formació Professional en Electromecànica: «Ja he fet la sol·licitud i m’han acceptat», afirma.

Ara a l’estiu treballa com a barber: «M’aixeco i vaig a treballar a Santa Eulària. Són vuit hores de feina, aproximadament. Després vaig al gimnàs a entrenar», sosté Hernández.

En un futur: futbolista

Com que li agradaria ser futbolista en un futur, entrena cada dia. «Crec que a Espanya hi ha més possibilitats per dedicar-te a l’esport professional. Espero arribar lluny gràcies al futbol», convé el jove, que entrena a la Peña Deportiva de Santa Eulària. «Aquí el futbol és molt bo, hi ha molts jugadors que triomfen, es prenen més seriosament als jugadors bons i s’ofereixen més oportunitats per entrenar a equips. En canvi, a Colòmbia és tot més complicat perquè si no tens cap vincle amb gent que et pugui ajudar a entrar als equips, no tens gaires possibilitats», assegura el jove: «Però aquí a Espanya si ets bo, ho aconsegueixes».

Sobre altres diferències que ha notat entre les Illes i el seu país natal comenta: «No tots els camins que té Colòmbia et porten a la tranquil·litat. Encara que et graduïs de la Secundària, no és cap garantia d’entrar en un sector acadèmic o a una universitat». En aquest sentit, també destaca la facilitat per treballar en allò que has estudiat a Espanya, en contraposició al país sud-americà: «Aquí si et gradues en electromecànica, et serà més fàcil trobar feina de mecànic. En canvi, allà, no existeixen aquestes oportunitats i damunt està més mal pagat si et gradues d’una institució pública», lamenta Hernández.

Aprendre català

Té amistats tant a les Balears com a Medellín i a l’institut ha pogut aprendre molt. «He pogut aprendre un poc de català, però encara se’m fa complicat, encara que entenc tot perfectament, després de dos anys estudiant a l’institut», manté: «Parlar encara m’és més difícil, perquè és molt diferent parlar un idioma com el català. Com a colombians, a més, crec que ens costa més perquè no ens atrevim, ens fa vergonya o no ens agrada fer-lo servir». Així i tot, fa servir algunes paraules en el seu dia a dia: «El que més faig servir és ‘bon dia’: sempre que entro a un lloc, ho dic». A banda de la llengua, explica que li agrada molt la cultura gastronòmica eivissenca, en especial el bullit de peix, encara que no s’atreveix a elegir una gastronomia per sobre de l’altre.

Admet que, encara que estimi les Illes, també troba a faltar el seu país natal: «Sempre trobaràs a faltar a familiars i a amics, però Espanya t’ofereix oportunitats i les has d’aprofitar», finalitza Hernández.

Suscríbete para seguir leyendo