Loli Pamboli, Drag Queen: «Mallorca és paradís i presó»

Loli Pamboli podria sortir a una plaça de poble, a una revetlla o a un escenari europeu i, en tots els casos, duria Mallorca damunt: en el nom, en el gest, en el sentit de l’humor. Darrere el personatge hi ha dansa, migració, nostàlgia, ràbia i una voluntat clara de revisitar la cultura popular sense deixar-la tancada dins una vitrina. La seva ‘drag’ no només vol fer riure: vol fer pensar què vol dir ser d’aquí avui, què queda de l’illa quan tot s’homogeneïtza i com es pot tornar a la terra sense renunciar a la modernitat.

Com et presentaries a una persona que no et coneix? Qui és Loli Pamboli?

Loli Pamboli és un personatge drag que va néixer per reivindicar una manera d’habitar la província i, en aquest cas, d’habitar l’illa. Tot està molt centralitzat i jo tenia ganes de modernitzar el que entenem per balear, per mallorquí o per poble. És agafar tot allò que hem vist des de petits, allò que hem tengut sempre a prop, i donar-li una volta. Ara està molt de moda, també a nivell nacional, agafar traços de dansa tradicional o de cultura tradicional i renovar-los, com si tornassin totes les arrels. Jo crec que també em vaig contaminar d’això i vaig pensar que a Mallorca era igual d’important, o més, perquè estam tan aïllats que és important reivindicar allò local entre nosaltres, i no només el que ve de fora. Loli també va néixer com un motor polític i reivindicatiu contra el turisme, contra l’homologació i contra la sexualització. Tot això, però, amb un motor satíric i humorístic, que és el que més m’agrada del drag: pots agafar qualsevol cosa i donar-li la volta. Quan la lluita es presenta des d’un lloc molt fort, molta gent s’espanta i fa una passa enrere. Però, si ho fas des de l’humor i des d’un personatge, moltes vegades la gent ho rep amb més estima. A mi m’agradava això: tornar a la terra, però amb tot el que havia après també a Europa, perquè vaig viure molts anys fora. Cada vegada sentia més la necessitat d’agafar allò meu, allò de la terra, i ajuntar-ho tot. A una persona que no conegui Loli Pamboli li diria que és un personatge que la farà riure i la farà sentir-se a casa. Que, si és mallorquina, la sentirà fer el capirot, ballar o fer qualsevol doi. Se n’anirà contenta, però també s’endurà qualque pensament dins la motxilla.

Has viscut uns anys fora de Mallorca. On has estat i com va ser aquesta tornada a les arrels?

Vaig estar tres anys estudiant dansa a Holanda, dos anys fent feina a Suïssa, dos anys fent feina a França, i també vaig estar per Àustria, Alemanya i Portugal fent projectes de dansa. La meva personalitat drag va néixer a França. No Loli Pamboli exactament com és ara, però sí la meva part drag. Vaig començar a actuar per França, Àustria i Alemanya, i fins i tot allà, em sortia fer-ho amb un caràcter mallorquí. Quan ets fora, Mallorca sempre es troba a faltar. Però Mallorca és un poc paradís i presó. Una vegada que hi has estat, no pots sortir-ne del tot: per això és una presó. Però estar-hi dins també és un perill. Tornar dues setmanes és fantàstic; tornar a viure-hi és molt més dur. Com a personatge queer, em varen xocar moltes coses. A Europa hi ha debats o espais que ja estan molt més mastegats, i a Mallorca fa falta presentar-ho tot a poc a poc. També fa falta comunitat, encara que cada vegada se’n crea més. Quan vaig tornar, vaig sentir un poc això: «Uep, estic tot sol aquí i he de recrear un col·lectiu, unes amigues». Ara existeix, però al principi va ser una crisi. També hi va haver el fet d’haver de tornar a casa dels meus pares, perquè la situació econòmica i d’habitatge és impossible. Tot això ha afectat el meu personatge drag: m’ha donat més ràbia i m’ha fet crear més des de la reivindicació. Quan era fora, Mallorca sortia des de la nostàlgia. Però, una vegada dins, el personatge va agafar un to més xoni, amb ràbia.

Diries que l’evolució del personatge va de la mà de la teva evolució personal?

Sí, totalment. Les dues coses existeixen alhora i van oscil·lant. Quan me’n vaig fora de Mallorca, torn un poc a la part més nostàlgica. Però quan som a Mallorca és diferent: hi ha més fricció, més realitat i més ràbia.

Com és fer ‘drag’ a Mallorca? Què va significar per a tu guanyar Miss Drag Queen Mallorca 2024?

Vaig guanyar Miss Drag Queen Mallorca el 2024. Va ser guai, sobretot perquè acabava de tornar a Mallorca i volia que la gent sabés que jo també existia aquí. Fora ja havia fet contactes, però a Mallorca no en tenia. Per això ho vaig viure com una plataforma i també com una manera de confirmar que a la gent li agradava el que feia. A poc a poc hem anat construint un col·lectiu, una família. Però consider que fer drag a Mallorca és bastant difícil, també perquè hi ha molts tipus de drag. Totes les drags són vàlides i increïbles, però cadascuna té el seu mitjà. Jo encara sent que fluctuu: no som tant una drag queen que només vulgui fer pubs i festes, tot i que també faig festes i discoteques. Jo també vull sortir al carrer, fer revetlles, estar en contacte amb la gent. I això és molt temporal, no dura tot l’any. També se’m complica perquè som ballarina al mateix temps, i aquestes dues vides a vegades són difícils de compaginar. Però el que més m’enduc és la família que hem creat a Mallorca: la meva mare drag, la meva germana drag, el col·lectiu queer, les amistats i el suport. Al final, més que fer shows i cobrar per shows, el que més valor és tot aquest col·lectiu queer i aquesta família que ens feim costat. Quan vaig tornar pensava que aquesta gent no existia a Mallorca i que hauria de tornar a partir cap a Barcelona. Però no: hi són. I això és el que Mallorca m’ha demostrat, que si volem, ho podem fer. També veig que a la gent mallorquina li agrada molt Loli Pamboli. Quan veig nins que s’ho passen bé, famílies que venen, pares, mares o padrines que connecten amb el que dic, perquè de sobte ets a una plaça de poble vestida de pagesa i no s’ho esperen, això m’ho enduc molt. A Mallorca tenim molts espais de discoteca, però jo vull una altra cosa: sortir també a la plaça, al poble, a la vida de la gent.

Una part important del personatge és el contacte amb la realitat mallorquina. També vos heu posicionat sobre la massificació turística. Quina importància té la part política dins Loli Pamboli?

Té molta importància. Hi ha molta gent que no vol posicionar-se perquè té por de ser cancel·lada, però per a mi el drag ja és una arma política. Jo som una persona que simplement es posa una perruca, i això ja té una lectura política. Si, a més, hi dones una visió centrada en la queixa, en la massificació, en el turisme i en tot el que passa a Mallorca, forma part de l’essència de Loli Pamboli. També en el meu personatge que no és drag, com a Àlex, les meves creacions tenen quasi sempre un caràcter polític. Ara, de fet, estic creant un solo nou que seria un híbrid entre Loli i Àlex, amb dansa contemporània, performance i també una lectura política. Per a mi és essencial xerrar de massificació, de com ens lleven espais, i també de què vol dir que una cosa sigui nostra. Si no em posicion, m’avorresc. Si no, només som una ballarina amb perruca. I m’agrada que el personatge sigui més complet.

Quan tens un altaveu, decidir què fer-ne també és una responsabilitat. Creus que els creadors de contingut o la gent amb una plataforma han de tenir-ho present?

Sí, crec que sí. Indirectament o inconscientment, quan tens un altaveu ja tens un discurs polític i una influència. Ara mateix tothom pot ser famós i tothom pot tenir un altaveu, perquè les xarxes ho permeten. Per això trob que tothom ha de ser conscient del que diu. No dic que tothom s’hagi de posicionar políticament, però sí que tothom ha de saber que té una eina política a les mans. A vegades he fet shows que no són extremadament polítics, però igualment he de ser conscient que hi ha gent que m’està escoltant i que pot ser influenciada pel discurs. Les persones que creen contingut, que pugen a un escenari o que tenen un micro entre les mans han de ser conscients d’aquesta responsabilitat. No necessàriament per salvar el món, però sí per entendre que el que diuen importa. Sempre hi ha un poc d’efecte fan, i això implica responsabilitat.

D’on surt el nom de Loli Pamboli?

El nom va sortir quan era a França. Volia agafar qualque cosa molt mallorquina i m’encantava la sonoritat de «pa amb oli». Són tres síl·labes que funcionen molt bé i, a partir d’aquí, va començar a agafar forma el nom. M’agradava Loli, també per tot aquest imaginari de Lola Flores i coses així. I, a més, la meva padrina es diu Dolors, Lola, Loli… Ho vaig ajuntar tot un poc. Però la recerca inicial era aquesta: una cosa típica, una cosa nostra. Pa amb oli és molt sonor. Encara que quan surt fora de Mallorca la gent diu «panoli», diu de tot (riu).

Quin missatge donaries a una persona que vol crear un personatge o començar dins l’escena drag, l’espectacle o la dansa?

Li diria que decideixi qui escoltar. La gent sempre dirà el que vulgui: molta gent criticarà i molta gent intentarà opinar sobre el que fas. Però has de saber perfectament qui has d’escoltar, com i quan. També li diria que sigui completament humil. El que fas és molt important, però al mateix temps tampoc és tan important. Una cosa perquè no et trepitgin, i l’altra perquè no et pugi al cap. I, sobretot, que creï comunitat, que vagi alerta, que escolti i que ho faci des d’un lloc on estigui bé. Això és el que jo he après aquests anys fent drag. Si m’hagués posat a escoltar tothom, hauria estat impossible. El missatge més important és que qualsevol cosa que facis és vàlida. I que tu, com a persona, ets vàlida.

Suscríbete para seguir leyendo