Lorenzo Teti, model mallorquí a Milà: «Anava al càsting de Dolce & Gabbana sense expectatives»

Hi ha un moment, just abans de sortir a una passarel·la, en què ja no queda res a fer. La roba està posada, el cabell està a lloc i davant només queda caminar. Lorenzo Teti ho va viure a Taormina, a Sicília, amb Domenico Dolce revisant els darrers detalls de la seva roba tot just abans que li tocàs sortir. Tenia 18 anys i estava a punt de desfilar per a Dolce & Gabbana.

«Va ser molt ràpid, però va ser increïble. Cada segon sentia com si el món s’hagués aturat, però jo tenia la capacitat de continuar movent-me», recorda el jove.

Aquella passarel·la era probablement el moment més important d’una història que havia començat només dos anys abans i d’una manera molt menys espectacular: devora una columna de Jaume III a Palma. Teti tenia 16 anys i esperava un amic en una de les zones més transitades de la ciutat quan una dona se li va acostar. Era Marta Balaguer. Li va explicar que tenia una agència i que representava persones que feien fotografies, campanyes i desfilades. Li va proposar formar-ne part.

Primer va haver de construir el seu book, la carta de presentació d’un model. Va començar a fer sessions fotogràfiques i arribaren les primeres feines. Entre elles, recorda una col·laboració amb una revista de Barcelona que aleshores treballava amb Prada i una sessió per a una firma japonesa de joieria que es va desplaçar fins a Mallorca.

Tenia 17 anys quan va rebre una telefonada de la seva agent. Una agència de París l’havia vist i volia que viatjàs a França per fer un càsting per a Celine: «Jo enmig de classe estava totalment incrèdul». No hi havia estat mai. Pensava en la Torre Eiffel, en el Louvre i en aprofitar qualque moment per conèixer la ciutat. No va tenir temps de res.

Durant els mesos següents, Lorenzo va compaginar el modelatge amb una vida bastant més convencional. Va començar a fer feina al restaurant on son pare treballa de cuiner. Mentrestant, una agència de Milà s’havia interessat per ell: «Estava entre mantenir la meva feina, que era un lloc on jo em sentia segur, o arriscar un poc tot i anar-me’n a fer feina a Milà. Anar a provar de ser model allà».

Va triar la segona opció. Va complir els 18 anys el 6 de novembre. Tres dies després, el dia 9, ja era a Itàlia.

Allà va entrar en una de les realitats menys conegudes de la professió: els pisos compartits entre models d’una mateixa agència per poder assumir els elevats preus de l’habitatge a la ciutat.

Giorgio Armani va ser el primer. Després en varen arribar per a Enrico Coveri, Ferragamo i altres firmes italianes. Amb algunes el varen seleccionar i amb d’altres no. A Milà va aprendre també que bona part de la feina d’un model consisteix precisament en això: presentar-se, esperar i assumir que la majoria de vegades la resposta no arribarà.

Les desfilades, encara que siguin allò que més prestigi dona a un model, no són necessàriament allò que més doblers deixa: «La gent pensa que paguen moltíssim, però no és així, paga més per la visibilitat».

La Setmana de la Moda pot canviar la trajectòria d’un model. I per això la preparació s’intensifica: «Vas al parc i veus milers de models entrenant per definir, per posar-se guapos. És una bogeria».

Darrere aquesta imatge hi ha una realitat més irregular. Lorenzo en va tenir una bona mostra durant un mes de febrer en què, segons recorda, no va aconseguir pràcticament cap feina: «Va ser horrible». Parlar-ne li serveix per desmuntar, almenys en part, la imatge perfecta que acompanya la professió: «No és una feina segura».

«No és una feina segura»

Lorenzo admet que hi va haver moments en què totes aquestes preguntes li varen venir de cop: «Em varen venir com aquests atacs d’ansietat». Temps després va tornar a Mallorca i va començar a fer feina en un altre restaurant: «Em volia quedar a l’illa». Finalment va tornar a apostar per la moda.

Al principi res no sortia. Els càstings passaven i tornaren els dubtes: «Em vaig posar molt trist perquè vaig dir: ‘Uau, una altra vegada he tornat a venir aquí per res’». I la resta ja és història: un fitting amb Domenico Dolce, una trobada amb Erling Haaland i tota una carrera per davant.