Franco Listorti completa la meitat del repte de fer la volta a Mallorca caminant: «Cada dia costa més aixecar-se»

Franco Listorti, més conegut a xarxes com pinchitopancho, és un jove argentí que ha crescut a Mallorca des dels cinc anys i que avui s’ha convertit en protagonista d’un repte viral: recórrer l’illa caminant. Una idea que va néixer sense massa planificació però amb una intenció clara de redescobrir el territori que sent seu. «Vaig arribar a Mallorca quan tenia cinc anys i he viscut aquí tota la vida. Soc pràcticament mallorquí», explica.

El projecte, però, no és només esportiu. També és una manera de reconnectar amb l’illa. «Va sorgir perquè em vaig cansar de fer sempre el mateix i anar als mateixos llocs. Després d’estar viatjant i crear contingut, vaig tornar a connectar amb Mallorca i vaig dir: posaré una motxilla, el mòbil i faré contingut de l’illa, que és meravellosa», relata. Una decisió improvisada que, segons ell, ha estat una de les millors que ha pres.

El repte, però, no és fàcil. Cada dia suposa hores de caminada i una exigència física constant. «Cada dia costa més aixecar-se», reconeix amb sinceritat. Ha arribat a caminar entre 20 i 25 quilòmetres diaris, tot i que ha hagut de reduir el ritme per escoltar millor el seu cos: «Em vaig adonar que m’estava destruint a mi mateix, no tenia pressa, així que ara faig uns 15 quilòmetres al dia».

Una de les coses que més ha sorprès del repte és la resposta de la gent. El que havia de ser una experiència individual s’ha convertit en tot un moviment. «Va començar venint una persona, després dues, i avui érem onze persones caminant juntes des de Cala Millor», explica, «no m’ho esperava gens, la gent s’ha anat animant poc a poc».

Aquest contacte amb desconeguts també ha canviat la dinàmica del projecte. «Ara la gent pot venir amb mi, i això m’anima perquè no és només caminar sol, sinó compartir-ho», diu. Les sortides es fan sovint a les sis del matí per evitar la calor i viure la ruta en les primeres hores del dia.

El repte també ha estat un aprenentatge logístic. Els primers dies, Listorti reconeix que anava massa carregat. «El primer error va ser una motxilla de deu quilos», explica. Duia massa roba i equipament innecessari. Amb el temps, ha après a simplificar: «Ara duc només l’aigua, barres energètiques, el mòbil, el trípode i poca cosa més».

Més enllà del físic, el projecte també li ha servit per aprendre a escoltar-se. «Estic aprenent a escoltar el meu cos. Si estic cansat, no forç. He après que no tot ha de sortir perfecte per les xarxes», afirma. Una reflexió que resumeix el canvi de mentalitat que li ha provocat el repte.

He après que no tot ha de sortir perfecte per les xarxes

La ruta, que ha començat des de Palma, ja suma centenars de quilòmetres recorreguts i travessa zones com la Serra de Tramuntana, un dels espais que més l’han impactat. «La part de la Serra m’ha sorprès molt, des d’Andratx fins a Pollença. És molt més tranquil del que la gent imagina i hi ha racons increïbles», explica.

El projecte està pensat per durar unes quatre setmanes. «Seran uns 28 dies en total, vull acabar un dissabte perquè la gent pugui venir a la Seu i veure la finalització del repte», detalla. L’objectiu final no és només completar la ruta, sinó compartir-la amb el màxim de persones possible.

La seva història personal també explica part de la seva visió de l’illa. Tot i haver nascut a l’Argentina, s’ha criat a Mallorca des de petit i se sent profundament vinculat a la cultura local. «He crescut aquí des dels cinc anys. Tinc família argentina, però la meva vida és aquí. Em sent molt orgullós d’haver crescut a Mallorca», afirma. Aquesta identitat híbrida li ha permès veure l’illa amb una mirada pròpia, entre arrels familiars i vida quotidiana mallorquina.

El repte de caminar Mallorca, però, no és només un desafiament físic ni un contingut viral. Per a ell també és una manera de descobrir allò que sovint es passa per alt. «Sempre anam als mateixos llocs, amb el cotxe, sense mirar el que tenim al costat», reflexiona.

Ara, cada dia a peu és una nova descoberta. I també un exercici de resistència. «No hi ha pressa, però cada dia costa més aixecar-se», repeteix, resumint una aventura que ha convertit un recorregut per l’illa en una experiència que ha connectat amb centenars de persones.