40 anys de Televisió Poblera: quan un poble va decidir explicar-se a si mateix

Abans que existissin les xarxes socials, els canals de streaming i els telèfons mòbils capaços d’emetre en directe, a sa Pobla ja hi havia un grup de persones que gravaven festes, esports, entrevistes i la vida quotidiana del municipi per compartir-la amb els seus veïnats. Quatre dècades després de la primera emissió, aquella aventura pionera torna a cobrar vida gràcies al projecte «40 anys de Televisió Poblera», un reportatge documental que es presentarà el pròxim 1 de juliol a les 19.30 hores a sa Congregació, acompanyat d’un col·loqui amb protagonistes d’aquesta història.

La iniciativa ha estat impulsada per Marta Fernández, coneguda com a Curly Commas, que ha volgut convertir l’aniversari en alguna cosa més que un exercici de nostàlgia. El projecte combina la recuperació de la memòria audiovisual del municipi amb una experiència educativa que ha involucrat desenes d’alumnes de l’IES Can Peu Blanc, el Col·legi Sant Francesc d’Assís i el CEIPIESO Son Basca, a més de comptar amb la col·laboració de l’Associació Cultural Gavina.

Tot va començar quan Fernández va descobrir que molts joves desconeixien completament què havia estat Televisió Poblera. «Vaig pensar que feia un projecte amb joves del poble i que molts d’ells no sabien ni què era un diari. Xerrant amb gent relacionada amb la biblioteca i la cultura local vaig veure que hi havia un patrimoni audiovisual immens que pràcticament desconeixien», explica.

D’aquí va néixer la idea d’un projecte que unís diverses dimensions: retre homenatge als impulsors de la televisió local, donar a conèixer aquest llegat a les noves generacions i reflexionar sobre la manera com avui consumim la informació.

«Volia posar en valor tota la gent que va fer possible Televisió Poblera, fer-los un homenatge, però també que els alumnes aprenguessin com ens informam avui i com podem identificar què és verídic i què no», assenyala.

Una televisió feta des del poble i per al poble

Televisió Poblera va començar a emetre l’any 1986 i, amb diferents etapes i intensitats, va mantenir la seva activitat fins al 2005, quan l’arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT) i la nova regulació autonòmica van provocar el tancament de moltes televisions locals.

Durant gairebé dues dècades, les seves càmeres varen enregistrar pràcticament tot allò que passava a sa Pobla: actes culturals, celebracions religioses, competicions esportives, entrevistes, festes populars i esdeveniments socials. «Bàsicament, la vida social, política, religiosa, tradicional, cultural i esportiva de sa Pobla va sortir per Televisió Poblera», resumeix Fernández.

Aquella aventura va néixer gràcies a l’empenta d’aficionats, radioaficionats, tècnics i voluntaris que varen veure en la televisió una eina per contar la realitat més propera. Un dels noms imprescindibles és el de Biel Botilla, professor i radioaficionat pobler, considerat una de les figures claus dels inicis. «Va ser qui va fer la primera prova d’emissió. Amb una càmera de seguretat, un focus, música i una antena va enfocar un programa de les festes de Sant Antoni i aquella va ser una de les primeres imatges que varen sortir», relata.

Era una cosa que ningú havia vist mai per televisió

Poc després arribarien les primeres emissions regulars i retransmissions que avui formen part de la memòria del municipi. Especialment recordades són les retransmissions de les matines o de la revetla de Sant Antoni, esdeveniments que, en aquell moment, pràcticament no apareixien als mitjans convencionals.

«Era una cosa que ningú havia vist mai per televisió. Ells varen ser els primers a retransmetre moltes d’aquestes celebracions», explica.

Alumnes convertits en periodistes

Un dels aspectes més singulars del projecte és la participació directa dels estudiants en la investigació i producció del documental. Segons Fernández, el repte principal va ser coordinar centres educatius diferents i integrar el projecte dins la dinàmica acadèmica de cada escola. «El més complicat va ser posar en marxa totes aquestes aules i que poguessin dedicar temps al projecte», reconeix.

Per facilitar la feina, es va elaborar material pedagògic específic que combinava història local, educació mediàtica i anàlisi crítica de la informació. Els alumnes varen poder consultar vídeos antics, treballar continguts sobre verificació de notícies i preparar entrevistes abans de participar en els tallers pràctics. Durant aquestes sessions es varen convertir en autèntics equips de televisió.

«Feien de càmeres, de periodistes i de sonidistes. Cada grup anava passant i entrevistava una persona diferent relacionada amb la història de Televisió Poblera», recorda. A més de les entrevistes als antics col·laboradors del canal, els estudiants també varen sortir al carrer per reproduir un dels formats més emblemàtics de la televisió local: les entrevistes a peu de plaça.

Inspirats en programes reals de Televisió Poblera, varen recórrer la plaça Major demanant als veïnats pels seus records i, alhora, per les seves formes actuals de consumir informació. «Els alumnes també preguntaven com s’informen avui en dia, com verifiquen si una notícia és certa o no», explica.

El resultat és un documental que combina testimonis històrics, entrevistes intergeneracionals, reflexions sobre els mitjans de comunicació i una mirada actual sobre la manera com circula la informació.

Una escola de comunicadors

La recuperació de la història de Televisió Poblera també ha permès descobrir la petjada que aquesta experiència va deixar en moltes trajectòries professionals. Fernández destaca que, per a nombroses persones, aquella televisió va ser el primer contacte amb el món de la comunicació. «Va ser com una escola», explica.

Va ser com una escola

Entre els noms que recorda hi ha professionals que posteriorment han desenvolupat carreres vinculades als mitjans, la comunicació cultural o la producció audiovisual. També hi ha centenars de poblers que, sense dedicar-s’hi professionalment, varen invertir hores i esforços per mantenir viu un projecte comunitari que funcionava gairebé exclusivament gràcies al voluntariat. «Era una feina totalment altruista. La gent hi dedicava hores i hores perquè creia en el projecte», subratlla.

L’esperit col·laboratiu arribava fins i tot al finançament. Sense grans patrocinadors ni recursos institucionals estables, Televisió Poblera cercava fórmules imaginatives per sobreviure. «Havien d’enginyar-se-les. Cada Nadal feien una gran panera amb aportacions de comerços, artistes, restaurants i negocis del poble. Venien paperetes i amb això aconseguien recursos per continuar», conta Fernández.

Una altra de les grans aportacions de Televisió Poblera és l’enorme fons documental que conserva. Durant anys es varen acumular centenars d’hores d’imatges enregistrades principalment en cintes VHS i SVHS. Un material que avui constitueix una font excepcional per reconstruir la història recent del municipi. «És un patrimoni immens», afirma Fernández.

No obstant això, també alerta dels riscos que corre aquest llegat: «Moltes cintes s’estan deteriorant. Algunes tenen una qualitat molt baixa perquè ha passat molt de temps i encara no s’han digitalitzat». Actualment, bona part d’aquest material es conserva en dependències municipals, on voluntaris continuen treballant per catalogar-lo, identificar-ne el contingut i garantir-ne la preservació. És una tasca lenta, però imprescindible.

Un pont entre generacions

Per a Fernández, el valor més important del projecte no és únicament la recuperació històrica, sinó el diàleg que ha generat entre persones de diferents edats. «És molt interessant que els joves coneguin la història audiovisual darrere del poble on viuen», afirma. Durant les entrevistes es varen produir moments especialment significatius. Un dels que més la va emocionar va ser veure una alumna entrevistant el seu propi padrí, Joan Payeras, col·laborador històric de Televisió Poblera: «La neta no sabia que el seu padrí havia estat col·laborador de la televisió».

Quaranta anys després d’aquella primera emissió improvisada amb una càmera de seguretat i una antena, Televisió Poblera continua demostrant que la comunicació local és molt més que informació: és identitat, memòria i comunitat.

El pròxim 1 de juliol, a sa Congregació, aquella història tornarà a encendre’s a la pantalla. Aquesta vegada, però, amb els ulls dels qui la varen construir i dels qui ara n’hereten el llegat.