La història darrere Dumoh Delivery, el servei de menjar a domicili que xerra en mallorquí

Tot va començar amb una intuïció que semblava arriscada: i si el repartiment a domicili també funcionàs als pobles? A Campos, on agafar el cotxe per anar a cercar el sopar formava part de la rutina, Sergi Lerma va veure una oportunitat. Ernesto Sigg, al principi, no ho tenia tan clar. Tres anys després, Dumoh Delivery ha convertit aquella prova en una xarxa de repartiment que connecta restaurants, tendes locals i clients de diferents municipis. La seva aposta no és competir a Palma amb els gegants del ‘delivery’, sinó fer fort un espai sovint oblidat per les grans plataformes: Mallorca fora de la gran ciutat.

Quan va sorgir la plataforma i quina va ser la motivació inicial?

Els fundadors som Sergi Lerma, el meu soci, i jo, Ernesto Sigg. L’empresa va néixer fa més de tres anys, a l’abril, i la idea original, sincerament, va ser de Sergi. Ell deia que havíem de començar a Campos, perquè tots dos som d’allà, i que havíem de repartir menjar a domicili al poble. Nosaltres ja ens coneixíem del bàsquet, de feia anys. I jo, al principi, no ho acabava de veure. Tenc la meva empresa de consultoria, faig projectes a nivell internacional, molt relacionats amb el turisme, i no tenia res a veure amb aquest món. Sergi em deia: «Ernesto, hem de muntar això», i jo era el primer que li deia: «A un poble, qui demanarà menjar a domicili? Jo, quan vull qualque cosa, agaf el cotxe i me’n vaig a cercar-ho». Però ell insistia: «Això funcionarà, ja ho veuràs». I és veritat que, per la meva feina, jo viatj molt. He estat a molts de llocs i, per exemple, a ciutats com Dubai, on hi vaig cada any, això és superhabitual. Allà la gent pràcticament no surt de casa: tot es demana a domicili. Fins i tot et duen benzina per al cotxe. És al·lucinant. Així que vàrem dir: «Provem-ho. Feim una prova pilot i veurem si a Campos funciona o no». I la veritat és que va ser un èxit. El primer dia vàrem sortir tots a repartir. Ja estàvem preparats, però vàrem haver de sortir tots, perquè la resposta va ser molt bona. A partir d’aquí vàrem obrir a Llucmajor, l’any passat a Santanyí, després a Alcúdia, i hem anat creixent a altres pobles.

L’objectiu és arribar a tota Mallorca? Cap on va el futur del projecte?

Sí. A dia d’avui som a unes 14 localitats. Si ho mires per municipis, som a diversos punts com Campos, Llucmajor, Santanyí i Alcúdia, però des de Campos, per exemple, repartim també a sa Ràpita. Des de Santanyí arribam a Cala Figuera, a Cala Llombards... Com a localitats o nuclis urbans, arribam a bastants. La idea és seguir expandint-nos. Veim una oportunitat clara tant a Mallorca com a les Balears. Crec que primer ens hem de consolidar. De fet, ara al setembre obrirem dos o tres municipis més.

La idea és seguir expandint-nos

Justament una de les vostres diferències amb les grans plataformes és que arribau a pobles i nuclis on altres no arriben. És aquest el vostre nínxol?

Sí, totalment. De fet, aquest era el nostre objectiu principal. Ens han demanat moltes vegades si anirem a Palma. Cada setmana ens escriuen locals de Palma dient: «Quan veniu a Palma? Volem fer feina amb vosaltres perquè estam cansats de les grans plataformes». Però, en principi, no és el nostre objectiu. Palma és molt grossa i competir amb aquestes grans plataformes és difícil. Per això vàrem decidir trobar el nostre nínxol de mercat als pobles. I té un doble benefici. Per una banda, per al client, perquè li arribes a dur menjar a ca seva, però també altres productes: ja repartim de tendes, flors, productes de supermercat... I, per altra banda, també és un benefici per al comerç local. A cada poble hi ha alguns restaurants que ja reparteixen, però una gran part no ho feien o no s’ho havien plantejat perquè era un maldecap: cercar un repartidor, pagar-lo, veure si compensava amb pocs pedidos... Nosaltres hem obert aquesta porta a molts de locals.

A cada poble hi ha alguns restaurants que ja reparteixen, però una gran part no ho feien perquè era un maldecap [...] Nosaltres hem obert aquesta porta a molts de locals

Com funciona el servei per als clients? Tot es fa a través d’una aplicació?

Sí. A dia d’avui tot es fa per aplicació. L’app és molt fàcil de descarregar i està disponible tant per Android com per iOS. Ara bé, si algú ens diu que no sap descarregar-se l’aplicació o que no sap com fer la comanda, sempre ens pot contactar per WhatsApp i l’ajudam. Però intentam que tothom acabi emprant l’app, perquè és el més fàcil. Al final és molt més intuïtiu.

Com heu organitzat la part logística? Quants repartidors teniu i quina demanda gestionau ara mateix?

A dia d’avui, perquè et facis una idea, en plantilla som més de 30 repartidors. No són 30 vehicles, perquè molts fan torns rotatius, però sí que tenim quasi 20 motos i també un cotxe per a distàncies llargues. Els majors pics de demanda són els caps de setmana, evidentment. Però també hi ha bastanta demanda entre setmana: gent que arriba de la feina i no té ganes de cuinar, o menjars preparats que es demanen per als migdies. El mes passat (maig) vàrem fer 6.000 comandes, un nou rècord. Ja hem superat les 50.000 comandes en total, i enguany estam creixent més o manco un 30% en comandes.

Les comandes se solen fer en el moment, o també es poden programar?

Es poden programar i en rebem de programades, però diria que el 90% són al moment. Aquest tipus de servei moltes vegades funciona així: «Ostres, tenc gana», o «vull una pizza», i la demanes. Ara bé, també hi ha demanda de menjars preparats setmanals, per organitzar menús, sobretot per als migdies. O gent que té un sopar a ca seva i vol que el menjar arribi a una hora concreta. Això es pot fer i es fa. Però la gran majoria són comandes al moment.

Quin perfil de client teniu? Gent jove, famílies, gent gran que no pot sortir de ca seva, turistes...

De tot. Et mentiria si no et digués que la gran majoria és gent jove i gent de mitjana edat, perquè són els que estan més acostumats a emprar una app. Ara bé, també tenim usuaris indirectes. La meva mare, per exemple, quan és a Alcúdia em diu: «Demana’m dues pizzes». Ella no fa la comanda directament, però utilitza el servei a través de qualcú. També hi ha gent que fa una comanda programada per a la seva mare, per a un familiar o per a una tia, perquè li duguem el menjar a tal hora o l’ajudem amb una compra. Estam fent molta feina per arribar cada vegada més a un públic amb menys educació tecnològica, per dir-ho d’alguna manera. Volem que sigui molt guiat i que l’app expliqui bé les passes.

Com funciona l’afiliació dels restaurants i comerços? Han de pagar per ser dins l’app?

Quan obrim una zona nova, nosaltres anam a contactar amb tots els restaurants i comerços que poden encaixar amb el servei. El servei no té cap cost per a ells: ni d’alta, ni de manteniment, ni res. Només paguen una comissió en funció del servei. És a dir, si venen, paguen; si no venen, no. Això els ho fa molt fàcil: «Provau-ho, que no vos costa res, i veureu com funciona». Normalment, quan obrim una zona, la majoria s’hi afilien perquè els interessa provar. Després sempre hi ha gent que ve un poc més tard. Diria que un 50% o 60% s’uneixen al principi, els dies d’obertura, i la resta van entrant a poc a poc.

El fet de ser gent d’aquí, conèixer els pobles i xerrar la mateixa llengua ajuda a generar confiança?

Al cent per cent. Diria que és la primera clau de l’èxit. Òbviament, comptant que el servei sigui bo i que les comissions no siguin gaire cares, però aquest factor de proximitat és fonamental. Noltros vàrem començar a Campos perquè som de Campos. Quan anam als restaurants, la majoria ja ens coneixen, o saben qui som, o ets «el fill de...», i això genera confiança. Després, a Llucmajor o Santanyí, potser no ens coneixien tant, però havien sentit xerrar de nosaltres: «Tenc un company que té un restaurant a Campos i m’ha xerrat de vosaltres», o «conec gent que fa pedidos amb vosaltres i està contenta». Quan vàrem obrir a Alcúdia, per exemple, hi havia una persona encarregada de la zona que és d’Alcúdia i coneix els restaurants d’allà. Això ajuda molt. Si demà anàssim a obrir a un poble de Madrid, no dic que no funcionàs, però seria molt més complicat, perquè no som d’allà.

Si demà anàssim a obrir a un poble de Madrid, no dic que no funcionàs, però seria molt més complicat, perquè no som d’allà

Les grans plataformes ja s’han interessat per aquest model de repartiment local?

Sí. De fet, alguns negocis locals ja s’ens acosten, però també grans plataformes. Ens diuen: «Nosaltres no repartim a Campos, no repartim a Alcúdia... com ho podem fer per col·laborar i que ens repartiu vosaltres les comandes?». I també hem començat a fer feina amb McDonald’s, que ha obert a Campos. Al final tot això és un tema de proximitat i de capacitat logística.

També heu obert el model de franquícia. Com funciona?

Quan vàrem veure que el model funcionava, vàrem començar a obrir la possibilitat de franquiciar Dumoh. A dia d’avui, qualsevol persona pot obrir una franquícia de Dumoh al seu poble. Per exemple, si hi ha qualcú de Bunyola que diu: «Jo vull Dumoh aquí, perquè conec el poble i vull muntar el meu mini negoci», ho pot fer. Aquest model ens permet créixer amb gent que coneix el territori, que coneix els restaurants i que pot aportar aquesta proximitat que per a nosaltres és tan important.n