Morer: emprendre des de Mallorca sense renunciar a una manera de viure

Quan es xerra d’emprenedoria sovint es pensa en plans de negoci, estudis de mercat i estratègies de creixement. Però hi ha projectes que neixen des d’un lloc diferent. Morer, la marca impulsada pels mallorquins Laura Bonnín, Marta Serra i Mateo Salas, va començar molt abans de tenir un producte definit. Va néixer de converses entre amics sobre allò que els unia: la mar, els estius a Mallorca, les amistats i una manera d’entendre la vida que sentien profundament seva.

Els tres fundadors es varen conèixer mentre vivien a la mateixa residència d’estudiants a Barcelona. Amb el temps varen establir una amistat que acabaria convertint-se en una aventura empresarial. Tot i que avui formen part d’un projecte vinculat al disseny i la moda, cap dels tres provenia d’aquest sector. Laura Bonnín ha assumit la direcció creativa, la comunicació i la imatge de marca; Mateo Salas va estudiar ADE i Marta Serra, International Business.

«Durant aquest procés hem anat aprenent. Som tres joves de 23 anys que mai havíem fet això. Feim molt bon equip», explica Mateo. Marta coincideix amb aquesta idea i reconeix que bona part del camí ha consistit a aprendre mentre avançaven: «Ens va venir molt de nou i hem anat aprenent a mesura que ho fèiem, des de contactar amb els proveïdors, coordinar ‘pop-ups’, gestionar la logística o entendre tota la part financera. És una cosa molt guapa però darrere hi ha molta feina».

Ens va venir molt de nou i hem anat aprenent a mesura que ho fèiem

Naixement de la idea i construcció d’una identitat de marca arrelada al territori

La idea inicial va sorgir fa aproximadament un any i mig, segons recorda Mateo. En aquell moment, els tres es trobaven en llocs diferents: Laura a Mallorca, Marta a Indonèsia i Mateo a Barcelona. Malgrat la distància, les converses varen començar a prendre forma: «Ens vàrem reunir i assentàrem les bases del que volíem fer».

El que tenien clar des del principi era que no volien crear una marca només de roba esportiva. El producte havia de tenir sentit dins el context mallorquí i connectar amb una manera de viure concreta. Laura Bonnín explica que aquesta va ser una de les primeres reflexions importants: «No volíem ser una marca que fos només roba d'esport, havíem de veure com encaixava a Mallorca. Havíem de traslladar-ho a la roba que utilitzam en el dia a dia, que no fos exclusivament per fer surf o roba masculina, sinó que representàs el nostre estil de vida, sent fidels al que nosaltres som».

Aquesta voluntat de ser fidels a la seva realitat ha acabat convertint-se en un dels principals trets diferencials del projecte: «És el que ens ha fet connectar amb la gent», assegura Bonnín. 

No volíem ser una marca que fos només roba d’esport... sinó que representàs el nostre estil de vida

Un procés creatiu completament autodidacte

El producte escollit per començar varen ser els 'boardshorts', una peça molt vinculada a la cultura del surf però relativament poc habitual dins l'oferta de moda de les Illes. Mateo explica que la seva història es remunta als anys quaranta: «Els 'boardshorts' són un tipus de banyadors que va sorgir en els anys 40 per als surfistes, que cercaven confort, mobilitat i funcionalitat. La idea era extrapolar aquestes característiques a l'estil de vida que tenim aquí a les Balears».

El procés de disseny va ser completament autodidacte. «Ningú de nosaltres ha estudiat disseny de moda», recorda Laura. Per entendre millor el producte varen començar investigant marques referents del món del surf i analitzant diferents models existents. «Vàrem enviar a Marta a provar-se tots els models de 'boardshort' que trobàs. Investigàrem marques referents en el món del surf», afegeix la dissenyadora. A partir d'aquí varen començar a introduir elements propis.

Els colors de la primera col·lecció remeten directament a Mallorca: «Els colors de la col·lecció ens recorden molt a ca nostra, a la nostra terra, amb el blau de la mar, el taronja del sol...». També varen decidir assumir alguns riscs en el disseny: «L'aposta més arriscada que hem fet han estat els banyadors curts, més per a dona, que havíem vist menys a les Illes. Volíem que fos una peça còmoda però sense perdre la part estètica».

L'aposta més arriscada que hem fet han estat els banyadors curts, més per a dona, que havíem vist menys a les Illes

Però probablement la part més singular del projecte no es troba en el disseny del producte sinó en la història que l'envolta. Quan varen començar, els recursos eren molt limitats. «Havíem d'aprofitar els recursos al màxim. Al principi no teníem ni dues talles de cada 'boardshort'», recorda Mateo. Aquesta situació els va obligar a pensar altres formes de comunicar.

«Cada banyador té el nom d'un amic nostre que ens inspira», explica Laura. Darrere aquesta decisió hi havia una reflexió molt concreta: «Quan començàrem la marca teníem recursos molt limitats; llavors pensàrem en la forma més eficient de transmetre els valors de la marca sense una gran campanya». La resposta la varen trobar en el seu propi entorn: «Ens vàrem adonar que la nostra inspiració des del principi eren els nostres amics i nosaltres mateixos, els plans que feim amb ells, la nostra filosofia».

Així varen aparèixer noms com Mar, Pilar, Tomeu, Lluc o Clara. No es tracta de personatges inventats ni d'ambaixadors seleccionats per una estratègia de màrqueting. Són persones reals que formen part del seu cercle més proper. «Fins i tot pots empatitzar amb una peça», afirma Laura. 

Aquest enfocament també es va traslladar a les primeres campanyes. Bona part de les fotografies varen comptar amb la participació voluntària d'amics i familiars, segons explica Marta Serra. Laura encara recorda que les sessions inicials les varen haver de fer a l'hivern, modelant els banyadors a baixes temperatures.

La comunitat és una idea que apareix constantment quan els tres fundadors expliquen el projecte. «Una marca feta per tots per a tots», resumeix Laura. La voluntat no és associar la peça a una activitat concreta sinó permetre que cada persona la faci seva. Mateo coincideix amb aquesta visió i defensa que el projecte «aposta perquè cadascú el pugui dur a la seva manera».

La connexió amb Mallorca és igualment central. El mateix nom de la marca neix d'un record familiar. «Des que era petit he estiuejat a Platja des Morer, a ca la meva padrina», explica Mateo. Per als tres fundadors, la identitat mallorquina no es limita a una localització geogràfica. Té a veure amb una manera concreta de relacionar-se amb el territori. 

«Tenim la sort de poder ser de Mallorca, i aquesta forma de vida és molt identitària dels mallorquins», afirma Salas. Laura comparteix aquesta percepció: «Ser de l'illa és un sentiment que només pots entendre si ets de l'illa». Segons explica, aquesta connexió es va fer especialment evident durant el procés de creació de la marca. «Per a cada moment que necessites desconnectar, la mar és el millor. Durant el procés moltes vegades anava a la platja prop de ca meva per sentir que estava connectada amb el que estava fent», sentencia la jove.

Tenim la sort de poder ser de Mallorca, i aquesta forma de vida és molt identitària dels mallorquins

Marta també relaciona la seva història personal amb la mar: «Des de petita he estiuejat a Son Serra, al nord de Mallorca. Amb taules de surf al meu voltant». Tot i que els seus pares no practicaven aquest esport, ella hi va desenvolupar una relació molt intensa: «Els meus pares no són surfistes, i al principi no acabaven d'entendre per què m'agradava entrar a la mar, sobretot a l'hivern, aixecar-me a les cinc del matí. Però enganxa [...]. Vaig anar a estudiar a Barcelona per tenir la mar a prop».

Més enllà del component emocional, el projecte també ha hagut d'afrontar les dificultats habituals de qualsevol iniciativa empresarial. Una de les principals va ser la producció. «De primeres vàrem dir que si no produíem a Espanya o Portugal no tenia sentit fer-ho, per temes morals», explica Marta. Tanmateix, la realitat econòmica va acabar imposant-se: «Per petits emprenedors això és impossible. Hem invertit el nostre primer sou, per això només tenim cinc models. Tant de bo cresquem i puguem produir a Espanya».

De primeres vàrem dir que si no produíem a Espanya o Portugal no tenia sentit fer-ho, per temes morals [...] Per petits emprenedors això és impossible

Els problemes logístics tampoc no varen tardar a aparèixer. Mateo recorda especialment el llançament de la primera col·lecció: «Vàrem publicar a xarxes que els 'boardshorts' sortien l'1 de març, però amb el tema de la guerra i el tall de l'espai aeri no varen arribar a les nostres mans fins el dia d'abans». Lluny de desanimar-los, l'experiència els va servir com a aprenentatge: «Hem après a confiar i a ser resolutius quan les coses no van com pensam», descriu el cofundador de Morer.

Tot i que cadascú té responsabilitats més definides, els tres coincideixen que una de les claus ha estat la flexibilitat. Laura lidera la part creativa; Mateo i Marta han estudiat sobretot la viabilitat del projecte. «Marta i jo hem estudiat més la viabilitat que tenia el projecte», explica Salas; «no ens agrada encaixar-nos, tots tocam tot», resumeix Serra.

De fet, la seva incorporació al projecte també va ser poc convencional. Quan Mateo li va proposar la idea, ella es trobava a Indonèsia treballant en remot i dedicant molt de temps al surf: «Al principi li vaig dir que què m'estava contant, que jo estava a Indonèsia, amb feina remota, fent surf... Vaig pensar-ho i vaig dir: no perd res».

Ara, amb la primera etapa consolidada, prefereixen mirar el futur sense presses. «És una peça amb la qual estam molt còmodes, és molt il·lusionant [...]. Ara volem anar a poc a poc. Hi ha molta cosa darrere i no ens volem equivocar», explica Marta. Com que es tracta d'un producte molt vinculat a la temporada d'estiu, els mesos d'hivern es converteixen en un període de reflexió. «Se'ns presenten molts camins diferents i és molt motivant», diu Laura.

Per ara, prefereixen continuar construint el projecte de manera gradual, explorant nous productes i noves possibilitats sense perdre l'essència que els va impulsar a començar. Una essència que té menys a veure amb la moda que amb la voluntat de convertir una identitat compartida en una marca. En el fons, Morer xerra de banyadors, però sobretot d'una generació de mallorquins que intenta emprendre sense renunciar a les seves arrels.