Mariabel Torres, de Mallorca a viure a Manchester: «Quan vius fora, acabes vivint Sant Antoni o Sant Joan d’una altra manera»

Mariabel Torres Ayala és de Manacor, tot i que ha passat gairebé tota la seva vida a Son Servera. Fa una dècada va prendre una decisió que havia de ser temporal i que acabaria transformant completament la seva vida. «Sempre he estat una persona curiosa amb ganes de conèixer món i en aquell moment cercava una experiència nova, millorar l’anglès i sortir també un poc de la meva zona de confort», explica. El que inicialment havia de ser una aventura puntual es va convertir en una etapa vital que li ha permès créixer tant personalment com professionalment: «Amb els anys he construït aquí la meva vida personal i professional i aquesta experiència m’ha obert moltes portes a oportunitats que no esperava».

Aquell primer pas cap a Anglaterra va estar ple d’emocions contradictòries: «Ho record amb molta il·lusió, però també amb bastants nervis». Era la primera vegada que deixava enrere la seva família, els seus amics i tot allò que coneixia per començar de zero en un altre país

Una nova vida lluny de Mallorca

Deu anys després, Mariabel ha aconseguit construir una trajectòria professional sòlida. Actualment, és responsable d’una coneguda cadena de restaurants i acaba de finalitzar un màster en màrqueting. Però si hi ha una passió que continua marcant la seva vida és el ball. «Compagín la meva feina amb la meva passió, donar classes de ball», explica.

Els primers mesos, però, no varen ser senzills. El més complicat va ser conviure amb la nostàlgia: «Trobava molt a faltar la meva gent, el clima de la nostra roqueta i les petites coses del dia a dia que a Mallorca donam per fetes». Aspectes tan quotidians com anar a la platja o prendre un cafè amb els amics.

Al mateix temps, Anglaterra li va descobrir una realitat completament diferent: «El que més em va sorprendre és la diversitat cultural que hi ha aquí i la facilitat de conviure amb persones de procedències molt diferents».

El que més em va sorprendre és la diversitat cultural

La seva integració amb la gent local també ha estat positiva: «Al principi la gent pot semblar un poc més reservada que a Mallorca, però amb el temps he après a entendre millor la cultura anglesa. Acabes fent amistats amb persones de cultures molt diferents i això t’obre molt la ment».

Al principi la gent pot semblar un poc més reservada que a Mallorca, però amb el temps he après a entendre millor la cultura anglesa

Malgrat aquesta adaptació, Mariabel assegura que no ha deixat enrere les seves arrels: «Continuï essent molt mallorquina i mantenc els meus costums, i a ells els encanta això».

Quan xerra de Mallorca, s’umpl d’enyorança: «Sense cap dubte, la meva família i els amics són el que més trob a faltar». Però també hi ha altres elements que formen part del seu imaginari emocional: «La mar, el bon temps, la gastronomia i la manera de viure més pausada que tenim a l’illa».

El ball, una passió convertida en projecte de vida

«Quan vius fora, acabes vivint moments com Sant Antoni, Sant Joan o les revetles dels pobles d’una altra manera», explica la mallorquina. Seguir aquestes celebracions des de la distància li ha fet entendre encara més el seu valor: «És precisament quan t’adones de com són d’importants per a tu».

Entre tots els moments viscuts a Anglaterra, n’hi ha un que ocupa un lloc especial. El ball, una passió que l’ha acompanyada des de sempre, s’ha convertit en una realitat professional. «Quan vaig arribar a Anglaterra mai hauria imaginat que acabaria fent classes i compartint aquesta passió amb tanta gent», relata. Gràcies a aquesta activitat ha creat una comunitat pròpia i ha aconseguit sentir-se a casa fins i tot estant lluny de Mallorca.

Tot i haver trobat estabilitat i oportunitats professionals a Anglaterra, Mariabel no amaga que el seu futur ideal passa per tornar algun dia: «Sincerament, sí que m’agradaria tornar a Mallorca en un futur». Reconeix que al Regne Unit ha trobat un nivell salarial i unes oportunitats que li han permès créixer.

Quan li demanen resumir aquesta etapa de la seva vida amb una expressió mallorquina, no dubta: «A poc a poc i amb bona lletra». «Quan vius fora, aprens a tenir paciència, a adaptar-te als canvis i a confiar que, amb esforç i constància, tot acaba trobant el seu lloc»: una lliçó de vida construïda a milers de quilòmetres de casa.