Joserra Moreno, mallorquí a Suïssa: «Mallorca és més que un parc temàtic per a turistes»

Joserra Moreno Caldentey es defineix sense embuts com «un mallorquí d’es Raiguer» que durant molts anys no va tenir clar quin camí volia seguir. La seva història, però, és també la d’una generació de joves que han hagut de mirar més enllà de Mallorca per trobar oportunitats. Ell mateix explica que va ser «un fracàs escolar» que va començar a fer feina de cambrer als 17 anys «per fer qualque cosa», però que sempre va sentir una inquietud profunda per conèixer món. «Sempre m’ha interessat molt descobrir altres cultures i veure món, però sent realistes, simplement volia escapar de la meva realitat», reconeix.

Aquella necessitat de sortir de l’illa el va dur primer a Anglaterra, amb només 18 anys. L’experiència va durar sis mesos abans de tornar a Inca, però el retorn no va canviar la seva percepció del futur. «Sabia que l’illa no em donaria el que cercava», assegura. La pandèmia va frenar temporalment els seus plans, però als 22 anys va poder fer les maletes de nou i partir cap a Alemanya, on ja vivia un dels seus millors amics.

«Sabia que l’illa no em donaria el que cercava»

Després d’uns anys a l’estranger, amb les idees més clares, una relació consolidada i un bon nivell d’alemany, va decidir traslladar-se a Gijón amb la seva parella per estudiar preparació física. Avui, gairebé un any després d’arribar a Zug, al centre de Suïssa, afirma que es troba en plena construcció d’un nou projecte vital.

Vida a Suïssa i identitat mallorquina

Els primers mesos, però, no varen ser gens fàcils. «Varen ser molt estressants, un no aturar fins trobar la primera feina i poder aconseguir un visat de treball», recorda. Com molts altres nouvinguts, va haver de jugar-se els estalvis mentre cercava una oportunitat estable. Durant les primeres setmanes va treballar en una impremta que descriu amb duresa.

Una de les coses que més l’ha impactat de la societat suïssa és el fort sentiment de pertinença dels seus habitants. Segons explica, els suïssos protegeixen els seus productes, les tradicions i, especialment, la seva manera de xerrar. «A la part alemanya es xerra un dialecte, el Schweizerdeutsch, i el defensen moltíssim», explica. Una actitud que, segons ell, recorda en alguns aspectes la relació dels mallorquins amb la seva llengua i identitat.

«El meu dia a dia és feina, feina i més feina»

«Ara mateix, des que em despert fins que vaig a dormir pràcticament no atur. No tenc caps de setmana»: treballa 42 hores setmanals en un supermercat, imparteix classes grupals en un centre de fitness-boxing, entrena clients en línia i gestiona la seva marca personal a les xarxes socials. «El meu dia a dia és feina, feina i més feina», resumeix.

Aquesta activitat constant també l’ajuda a gestionar una de les parts més difícils de viure lluny de casa: la distància amb la família. «Una gran part del temps no hi pens, estic massa ocupat i tenc massa coses a fer», admet. Tot i això, hi ha una idea que l’acompanya sovint: «El pitjor és saber que qualque dia em cridaran amb males notícies i no tendré ningú de la família per estar en aquells primers moments».

Quan pensa en Mallorca, no enyora grans coses materials ni paisatges espectaculars. El que troba a faltar són els petits moments. «Enyor les petites coses, com anar a fer un berenar a la plaça de l’Ajuntament amb la meva padrina, emprenyar els meus germans o anar amb el meu pare i el meu germà a fer unes cerveses i veure un partit de futbol que no tenc gens d’interès a veure».

Curiosament, la distància ha reforçat la seva identitat mallorquina. Si abans donava moltes coses per fetes, ara sent una connexió més forta que mai amb la seva terra. «Ara que som defora és quan realment tenc aquest sentiment d’amor a la terra», afirma. Aquest sentiment l’ha duit també a reivindicar una imatge diferent de Mallorca: «Vull fer Mallorca coneguda i vista com qualque cosa més que un parc temàtic per a turistes».

De cara al futur, Joserra Moreno Caldentey no contempla un retorn definitiu a curt termini. «Ara mateix no tenc pensat tornar, a part de per vacances o a la jubilació», assegura. Considera que les oportunitats laborals i vitals que troba a Suïssa són difícils d’igualar a Mallorca, encara que no descarta que les circumstàncies puguin canviar algun dia.