Pau Pascual i Maria Adrover presenten 'L'amor, la set': "Què hauria pensat Blai Bonet?"

Blai Bonet no és un autor d’«una sola llegida». És d’aquells que et fan entrar-hi a poc a poc. A 'L’amor, la set', Pau Pascual i Maria Adrover converteixen aquesta immersió en escena. Poemes, fragments, relats, música i cos; un espectacle que va començar auster i s’ha anat engreixant en un context cultural marcat per la precarietat laboral dels artistes de Mallorca, la transformació dels circuits culturals i la necessitat de repensar què vol dir avui fer cultura des del territori.

L’entrada al projecte parteix d’una definició que ja obre tot el camp de joc. «És un concert poètic escenificat. És el que millor ho defineix», explica Pau Pascual, tot i que immediatament la mateixa definició es desplega en múltiples capes. «És un gran ventall de textos que representen la paraula de Blai, que és amplíssima», afegeix. «Hem volgut fer un punt d’experiment», resumeix Adrover.

El projecte neix d’una irrupció inesperada. «L’espurna surt d’en Pau Vadell, que enguany és comissari de l’‘Any Blai Bonet’ dins el territori de parla catalana. Va dir: ‘Feis qualque cosa amb Blai’», recorden. A partir d’aquí, la immersió va ser immediata i intensa.

Una immersió en l’univers de Blai Bonet

«Pots llegir un poema i dir: ‘No estic entenent res’», admet Maria Adrover. Per això insisteix que no és un autor d’«una sola llegida», perquè la seva obra obliga a entendre també el seu context vital i mental, la seva manera d’estar al món.

«El gran repte ha estat atracar-nos-hi pel bon camí», explica Pascual. «Noltros el que hem fet ha estat acostar-nos-hi amb el nostre univers, sense cap pretensió, de manera genuïna». La incorporació d’elements contemporanis, com la música electrònica, va fer aparèixer sovint la mateixa pregunta: «Què hauria pensat Blai?». El vertigen, però, es va dissipar en part després de l’estrena a Binissalem. «L’altre dia algú ens va dir: ‘A Blai li hagués agradat molt’», recorden.

El treball entre els dos creadors ha anat derivant cap a una fusió completa de rols: «Al principi pareixia que en Pau duia més el rol de paraula i jo més la part musical. Però tot s’ha mesclat. [...] Ens hem sorprès molt a nosaltres mateixos», resumeix Adrover, en una dinàmica que només és possible per la relació personal que els uneix. «Som molt amics, i això retroalimenta el projecte», sentencia.

Creixement i projecció de l’espectacle

«L’obra va néixer com un espectacle molt modest, però s’ha anat engreixant de manera natural», expliquen, fins al punt d’incorporar un EP amb cinc poemes musicats, produïts per Juanjo Monserrat, que s’incorporarà a les pròximes interpretacions de L’amor, la set. També hi ha contribuït el treball tècnic de Jaume Gelabert.

La circulació fora de Mallorca ha situat la proposta en circuits especialitzats. Amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics, i la participació a Litterarum, l’espectacle ja ha viatjat fins a Móra d’Ebre. «És guapo que ens sentin», diu Adrover sobre el fet de representar una obra tan arrelada a Mallorca fora de l’illa. Aquesta expansió també implica una dimensió lingüística clara. «Quan recitam, ho feim en català dialectal, cadascú amb la seva manera, i trob que és súper ric», defensa. Pascual hi afegeix: «Sempre serà un bon moment per reivindicar la nostra llengua».

La recepció del públic confirma aquest efecte de transmissió. «La gent es deixa endur per les sonoritats de l’espectacle», explica Adrover. Sovint això desemboca en una descoberta posterior de l’obra escrita. «Podries pensar que és una lletra actual», afirma ella mateixa sobre alguns versos de Bonet. Un fenomen que Pascual interpreta com una prova de la vigència de l’autor: «Blai Bonet és reivindicació en tots els aspectes. Es reivindica com a poeta en un context que no l’acompanyava. Que hi hagi un any dedicat a aquest poeta és, en si mateix, un acte reivindicatiu».

Blai Bonet és reivindicació en tots els aspectes

Cultura, resistència i futur

El context cultural en què s’inscriu el projecte està marcat per la precarietat. «Els artistes vivim una situació laboral bastant precària. No podem viure d’un sol projecte, ens veim obligats a fer moltes coses per sobreviure», sentencia la cocreadora del projecte. «Presentar-te amb un projecte com aquest és un acte de resistència», afirma. Alhora, destaquen la importància de suports institucionals i programadors que sostenen el teixit cultural.

Presentar-te amb un projecte com aquest és un acte de resistència

En paral·lel, aquests dies ha aparegut el debat sobre la reorientació d’algunes activitats culturals a Palma, amb la preocupació que determinades propostes s’estiguin transformant en productes orientats al turisme més que en espais de cultura: «Si nosaltres no posam límits amb els esdeveniments de gran format, les institucions no ho faran, perquè no els interessa», sosté Adrover.

El tancament del projecte es formula com una voluntat clara de permanència: «Que la paraula de Blai ressoni». Mentrestant, el recorregut continua. L’espectacle ja té actuacions tancades fins al febrer i seguirà circulant durant els pròxims mesos. Entre les pròximes cites destaca la participació en el cicle MÀR Poètic de Porto Cristo, que se celebrarà de l’11 al 14 de juny.