Festes, tradicions i costums de Mallorca en temps de consum ràpid: «És molt difícil arribar a l’ànima de la festa quan tot està massificat»

Hi ha coses que només existeixen durant uns segons. El foc que esclata abans d’apagar-se. El ball d’un dimoni enmig d’un correfoc. La mirada d’algú emocionat mentre sona una xeremia. Una fotografia pot congelar aquell instant, però només si darrere hi ha algú capaç d’entendre què està mirant.

En temps d’intel·ligència artificial, d’imatges generades automàticament i de consum ràpid, la presentació del segon volum de ‘Festes, Costums i Tradicions a Mallorca’ va acabar convertint-se gairebé en una defensa de la mirada humana.

«Això de posar-hi el cor no ho podrà fer mai la intel·ligència artificial», afirmà el fotògraf Miquel Riutort i Pou davant el públic de Club Diario de Mallorca. Una frase que resumia perfectament l’esperit del llibre: més que documentar festes, intenta capturar-ne l’ànima.

L’acte, conduït per l’escriptor Gabriel Janer Manila, va reunir també els glosadors Macià Ferrer ‘Noto’ i Cati Eva Canyelles, en una vetlada que va oscil·lar constantment entre la memòria, la reflexió cultural i l’emoció.

El llibre, impulsat per Felip Munar i Munar i Miquel Riutort, recull anys de feina fotografiant celebracions populars d’arreu de Mallorca. Però els seus autors insisteixen que no es tracta només d’un arxiu visual. És també un intent de preservar una manera de relacionar-se.

«Avui tot corre tan ràpidament que moltes d’aquestes festes desapareixeran»

«Avui tot corre tan ràpidament que moltes d’aquestes festes desapareixeran», advertí Munar. Durant anys, explica, moltes persones li repetien que la seva tasca consistia precisament a fixar allò que és efímer. Aquelles celebracions que només existeixen en un moment concret de l’any i que no es poden reproduir artificialment.

La presentació va anar molt més enllà d’un simple comentari del llibre. Es convertí en una reflexió sobre el significat mateix de la festa en la societat contemporània.

La festa com a identitat col·lectiva

«Abans distingíem clarament la festa de la quotidianitat. Avui, aquesta línia pràcticament ha desaparegut», recordà Munar.

El folklorista lamentà que el ritme accelerat del present hagi diluït rituals i costums que antigament estructuraven el temps col·lectiu.

Però també refusà una mirada nostàlgica o excloent. «La festa ha de ser de tots», insistí. En una societat cada vegada més multicultural, considera que les celebracions populars poden actuar com un espai compartit de trobada i cohesió.

«La festa ha de ser de tots»

Ara bé, perquè això passi, diu, cal explicar-ne el sentit: «S’ha d’explicar per què ballam al voltant del foc. No es tracta d’obligar ningú a participar-hi». Segons Munar, les festes tradicionals només sobreviuran si mantenen tres dimensions essencials: una part espiritual, una dimensió física i el component d’agermanament col·lectiu. «La festa també és seure junts al voltant d’una taula», sentencia.

Fotografiar allò invisible

Si Felip Munar aporta la contextualització històrica i cultural, Miquel Riutort hi posa la mirada fotogràfica. I aquesta mirada, insisteix, només és possible des de l’empatia. «La idea de fer aquestes fotos és fer-te invisible», explicà. Moltes de les imatges del llibre només han estat possibles gràcies a la confiança de la gent dels pobles, que li ha permès accedir a espais íntims i moments irrepetibles.

Riutort xerra sovint de les seves «imatges robades», instantànies captades sense interrompre el desenvolupament natural de la festa. Fotografies que no busquen només mostrar què passa, sinó també què se sent. «Hi ha dues maneres de mirar una fotografia», explicà, «allò que veus i allò que sents».

El llibre recull celebracions de tota Mallorca: la Sibil·la, els tamborers, el Davallament d’Esporles, Sant Roc, la Fira del Llonguet des Pil·larí o la capta de Sant Marçal, entre moltes altres. Però rere cada imatge hi ha també una preocupació creixent: la massificació.

«És molt difícil arribar a l’ànima de la festa quan tot està massificat», lamentà el fotògraf. Explicà com algunes celebracions han canviat radicalment en pocs anys: places saturades, controls d’accés, mòbils aixecats constantment i una tensió creixent per aconseguir la fotografia. «Vaig tornar al Much i ja no era el mateix», confessà.

Un dels moments més emotius de la presentació arribà amb les reflexions de Gabriel Janer Manila sobre el sentit de pertinença, amb textos d’Antoni Marí i Josep Piera, entre d’altres.

«Són formoses i necessàries, les festes. Perquè ens agermanen els uns als altres, fan que ens puguin participar d’idèntiques quimeres i de semblants esperances», llegí l’escriptor.

També recuperà una anècdota antiga sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó a Felanitx. Durant la festa, Joan Pelós s’acostava a la infanta per fer-li honors. Però ella, desconeixent completament el sentit ritual del gest, reaccionà amb incomoditat: «Que me quiten este mamarracho».

La història serví a Janer Manila per explicar una idea central: una festa popular no funciona només com a espectacle. Necessita una implicació emocional i simbòlica.

Qui la viu des de fora pot veure només disfresses, renou o caos. Qui la sent seva hi veu memòria, identitat i emoció compartida.

Potser per això el llibre emociona tant. Perquè no intenta convertir les festes i costums mallorquins en una postal turística ni en un simple document etnogràfic. El que fa és molt més delicat: conservar el rastre humà d’un poble que encara intenta reconèixer-se dins la velocitat del present.