Ritual Nepal: fer música sense pressa en un món accelerat

En un moment en què la música sembla obligada a existir dins una roda infinita de continguts, algoritmes i immediatesa, Ritual Nepal ha decidit frenar. O, almenys, caminar a un altre ritme. El títol del seu nou disc, ‘Ara venim’, podria semblar una contradicció: promet arribar, però sense cap urgència. I precisament aquí hi ha la clau del projecte. «Ens agradava aquesta expressió mallorquina perquè dius ‘ara venim’, però no és immediat», explica el grup. «Resumeix bastant bé la nostra manera d’entendre la música i també la vida», afegeixen.

Després de gairebé quatre anys de trajectòria i amb aquest segon treball sota el braç, la banda mallorquina continua construint un univers propi dins l’escena alternativa balear. Sense presses. Sense obsessionar-se per encaixar en les dinàmiques de consum actuals. Sense convertir la música en una cursa.

«Volem que passin coses, tocar fora de Mallorca i créixer, però sense que això es converteixi en estrès o pressió», expliquen. La seva és gairebé una postura política dins el panorama musical actual. Mentre la indústria empeny els artistes a publicar constantment, Ritual Nepal defensa una altra manera de crear: «A vegades aquesta acceleració et fa acabar fent coses que no vols i condiciona la teva manera de fer música».

Fer música sense perdre la identitat

La paraula «evolució» apareix diverses vegades durant la conversa amb la banda. Però sempre associada a una idea molt concreta: evolucionar no significa renunciar al que ets. «Hem après a tocar millor, a gravar millor i a composar millor», expliquen sobre aquest nou treball. Però insisteixen que el més important és que les cançons continuen mantenint la mateixa essència dels inicis: contundència, emoció i una necessitat genuïna d’expressar coses que els importen.

Aquesta reflexió acaba connectant inevitablement amb Mallorca mateixa. S’estableix un paral·lelisme entre la manera del grup d’entendre la música i la transformació que viu l’illa. «Evolucionar no té per què implicar créixer. A vegades evolucionar també és llevar coses», afirmen. La banda defensa que Mallorca necessita «guanyar qualitat més que continuar creixent» i trobar un millor equilibri entre els residents i el model turístic actual. Una mirada crítica que també apareix, de manera més subtil, dins les seves cançons.

Entre la crítica i la ironia

‘Ara venim’ xerra d’individualisme, desigualtat, depressió i salut mental. Però Ritual Nepal evita convertir les lletres en discursos explícits o moralistes. «No volem dir a la gent el que ha de pensar», expliquen. Per això les seves cançons juguen sovint amb la ironia, els dobles sentits i les lectures obertes: «Ens sentim més còmodes quan una persona pot reflexionar davant una cançó que no quan li expliques exactament què està bé i què està malament».

La banda defensa que la música també pot ser una eina per qüestionar el món que ens envolta, encara que no totes les propostes artístiques hagin de tenir necessàriament un component crític. «Nosaltres sí que ens sentim còmodes des d’aquí», expliquen. Les seves influències no venen només de la música, sinó també del que observen cada dia: lectures, converses i experiències personals. «No et pots separar del que vius», resumeixen.

Però Ritual Nepal també reivindica el plaer i la sonoritat. Les cançons no volen ser només un missatge. Volen funcionar també com a experiència musical: «El més complicat és combinar una mirada crítica amb una sonoritat que la gent pugui disfrutar». Aquest equilibri entre profunditat i accessibilitat és una de les grans fortaleses del disc.

Una nova escena balear

Ritual Nepal forma part d’una generació d’artistes que està transformant l’escena musical en català a les Illes. Una escena cada vegada més diversa estilísticament i allunyada dels estereotips que durant anys van associar la música en català a un únic so.

«Ara hi ha diferents maneres de fer i això és molt positiu», expliquen. El grup celebra que la música feta en català ja no sigui percebuda com un gènere tancat, sinó com un espai obert on conviuen múltiples estils i sensibilitats. Tot i això, consideren que encara existeixen prejudicis. «Hi ha gent que continua veient la música en català com un esglaó més baix», lamenten.

La banda també reivindica la necessitat de reforçar els circuits locals: més sales, més espais autogestionats i més públic disposat a descobrir artistes emergents. «La gent podria disfrutar molt més d’anar a concerts petits i descobrir el que es fa aquí». Perquè, insisteixen, el problema no és només estructural. També és cultural. «Per menjar una bona pasta no fa falta anar a Itàlia», bromejen, «aquí també es fan coses bones».

També aprofiten per reivindicar altres projectes de l’escena mallorquina que consideren imprescindibles dins aquesta nova fornada musical. Entre les recomanacions que mencionen hi ha grups com Anís, Caspary o Reggaetonpare. Aquest esperit col·lectiu també es reflecteix en la presentació d’‘Ara venim’ que es va celebrar ahir a Club Mutante, a Palma, compartint cartell amb Garrafa Nadal i amb la participació de Cobie com a selector musical.

La música com a espai estable

Malgrat les dificultats del sector, Ritual Nepal no sembla obsessionat amb grans objectius ni amb l’èxit immediat. El grup prefereix pensar el futur des d’una idea molt més senzilla: estabilitat. La banda és conscient que gran part del futur musical depèn de factors externs. Per això intenten mantenir una relació saludable amb el projecte: continuar assajant, continuar component i continuar tocant allà on sigui possible.

Sense dramatismes. Sense presses. Sense perdre el sentit del que fan. Potser per això ‘Ara venim’ funciona tan bé com a títol. Perquè defineix una banda que avança, però al seu ritme. Que vol créixer, però sense sacrificar la identitat pel camí. Que prefereix la coherència abans que la immediatesa. I en temps d’acceleració constant, això ja és gairebé una forma de resistència.