Pere Pascual, mallorquí fent feina als Pirineus: «Una cosa que trob molt a faltar a Andorra és xerrar mallorquí»

Hi ha decisions que semblen planejades durant anys, però que acaben arribant gairebé per casualitat. En el cas de Pere Pascual, videògraf mallorquí resident a Andorra, tot va començar entre Barcelona, una relació sentimental i una oportunitat laboral sorgida a través de les xarxes socials.

«Jo vaig estudiar un grau superior de realització audiovisual a Barcelona», explica: «Sempre m’havien agradat molt els vídeos i les fotos. De fet, vaig tenir una època de youtuber ja de petit». Durant els anys d’estudiant va conèixer la seva actual parella, andorrana, i aquell vincle acabaria obrint-li una porta inesperada cap al país pirinenc.

«Seguía un creador de contingut que vivia a Andorra i m’agradava molt la seva feina. Un dia va penjar una història dient que cercava un videògraf per cobrir un esdeveniment», recorda. Pascual es va oferir i l’experiència va funcionar: «Li va agradar com feia feina i després em va comentar que estava creant una agència de contingut a Andorra i cercava una persona per contractar». La coincidència de tenir parella al país i aquella oportunitat professional varen fer la resta.

Instal·lar-se a Andorra, però, també ha implicat adaptar-se a una realitat molt diferent de Mallorca: «El major repte diria que és el clima. És un tipus de fred al qual no estava acostumat». També reconeix que la distància amb els seus pesa: «Estar lluny de la meva família i dels meus amics és un altre repte».

Malgrat això, assegura que s’ha adaptat bé a l’estil de vida andorrà, especialment perquè encaixa amb les seves aficions: «A mi sempre m’ha agradat la muntanya, m’ha donat molta pau, i fer esport m’encanta». De fet, explica que fa poc s’ha iniciat en el món de la bicicleta: «El meu dia a dia aquí és fer feina i fer esport. Sempre que puc intent passejar per la natura i estar-hi en contacte».

La seva feina també li permet unir professió i passió. Posa d’exemple la creació de contingut per a escoles d’esquí o activitats a l’aire lliure: «Pots compaginar aquesta part més professional amb les teves aficions».

Per a Pascual, una de les grans virtuts del sector audiovisual és la varietat: «No tenc aquesta sensació d’estar vuit hores tancat al mateix lloc». Considera que per dedicar-se a aquest món hi ha una qualitat imprescindible: «Sobretot, ser creatiu».

També defensa la importància de sortir de Mallorca, encara que sigui temporalment. «Jo ho recoman molt», assegura. «Quan me’n vaig anar a estudiar fora ho vaig notar molt, i quan torn a Mallorca encara més», afegeix el jove. Per ell, viure a fora ajuda «a créixer i a espavilar-se».

«Quan me’n vaig anar a estudiar fora ho vaig notar molt, i quan torn a Mallorca encara més»

Encara que Andorra sigui un territori de parla catalana, Pascual admet que hi ha coses molt concretes que enyora de Mallorca: «Una cosa que trob molt a faltar és xerrar mallorquí. És una cosa molt familiar».

També enyora espais i records molt vinculats a la seva infantesa. Si hagués de retratar un paisatge mallorquí, ho té clar: «Plasmaria el Port de Pollença. És un poble que em dona molta pau i on he passat molts d’estius».

Pel que fa a la gastronomia, reconeix que a Andorra gaudeix de la carn de muntanya, però hi ha un producte que continua trobant a faltar: «La coca de patata, la trob a faltar molt».

Quan xerra del futur, Pere Pascual no fa grans plans. «Jo visc molt el dia a dia», diu, «fa un any no sabia que estaria vivint aquí». De moment, assegura que està bé a Andorra, encara que Mallorca continua sent casa seva.

Entre càmeres, muntanyes i neu, el mallorquí viu una experiència que defineix com una etapa d’aprenentatge i creixement personal. Una aventura que, com ell mateix reconeix, li ha servit per descobrir noves oportunitats, però també per valorar encara més allò que deixa enrere.