Quan decideu fer aquest pas, de mostrar els mobles i sortir vostès davant la càmera, en comptes de fer una publicitat més convencional?
Pensàvem que la gent està un poc cansada del postureo, d’allò tan perfecte, tan ben il·luminat, tan ben col·locat, que pareix artificial. I nosaltres intentam ser superpropers, d’una manera natural. Sense forçar res. Som així. Aquesta idea va sortir perquè, com t’he dit, vàrem fer 40 anys, i és molt important arribar a 40 anys amb un negoci familiar petit d’un poble com Manacor. Avui en dia és difícil, hi ha molta competència. Vàrem dir: «Per què no mostram un poc aquesta feina?», però mesclant-la amb el que és el meu hobby, música, teatre, entreteniment… Vàrem començar fent vídeos molt simples: trípode, mòbil i llestos. I vàrem veure que tenia una recepció molt bona, amb moltes visualitzacions, comparat amb les publicacions més normals que fèiem abans, amb fotos o vídeos sense xerrar ni sortir davant la càmera.
Pensàvem que la gent està un poc cansada del postureo, d’allò tan perfecte, tan ben il·luminat, tan ben col·locat, que pareix artificial
Creis que també hi ha una necessitat de trobar una cosa d’aquí, en la nostra llengua, en un món tan ràpid?
Exacte. I també el que vol molta gent són emocions. Quan tu fas alguna cosa amb afecte, ja no li pots demanar res més. I així intentam fer les coses: amb respecte i estima. Si t’hi fixes, són vídeos constructius, no negatius. Si n’hi ha algun que comença en negatiu, al final se transforma en positiu. Ja estam massa cansats de veure males notícies. I també: estimar el nostre. Posar paraules, frases, cançons que tenen a veure amb un passat. A uns els tocarà, a altres no. Però és vera que abans hi havia una altra manera d’entendre la vida. I ara tot va massa aviat, tot cansa aviat.
Ja estam massa cansats de veure males notícies
Com definiria la decoració mallorquina? I quin element no pot faltar mai a una casa de Mallorca?
Ara mateix hi ha un boom de decoració d’estil natural. És una cosa que està per tot, però a les illes aquest estil sempre queda bé. Encara que passi de moda a altres llocs, aquí encaixa a la perfecció, perquè dona harmonia, dona equilibri, dona un sentit. Som illes rodejades d’aigua i de vegetació. L’estil natural és el que ens defineix.
Quins materials representen més Mallorca, segons vostè?
En el nostre cas, el que més ens representa és la fusta. I després hi ha tot el món de les fibres naturals: n’hi ha moltes classes, i d’aquí surten molts d’elements decoratius. Una estora, una làmpada de sostre o de sobretaula, un gerro, una jardinera…
Les tendències passen massa ràpid? S’hauria d’apostar per decorar d’una manera més neutra?
Qui muda molt aviat, es cansa. I això passa també dins la decoració: reinventen perquè la gent compri, és la realitat. Per això dic que l’estil natural dona calidesa i no passa. Quan una persona arriba a ca seva, l’important és sentir-se còmode, i la calidesa sempre hi és. I els colors neutres són els més bons, sobretot per a les peces grosses: són les que han d’estar més temps a una casa. I si vols donar una nota de color, juga amb petits elements: coixins, un bol, un plat, qualque cosa cridanera… Elements que pots canviar de lloc o renovar més fàcilment. Nosaltres som més de colors neutres perquè visualment queda més net, hi ha més claror… Però cadascú té el seu gust. A vegades, menys és més.
Com comença aquesta història de la tenda a Manacor, que ja fa més de 40 anys que hi sou?
Dia 16 de novembre de l’any passat va fer 40 anys que els nostres pares van decidir obrir la botiga. Eren altres temps, de veritat: no hi havia res a Manacor. I la paraula «bricolatge» la gent no sabia ni el significat. En aquell moment no hi havia cap classe de gran superfície. I nosaltres, sobretot a la zona de Llevant, vàrem ser el primer negoci que es va anomenar «bricolatge».
I d’on surt, això?
Mon pare havia estat fuster, ma mare perruquera. Van deixar les feines i varen decidir començar aquesta aventura. Al principi donàvem subministrament de tota classe de material, sobretot al fuster de Manacor. Després el negoci ha anat sofrint canvis, segons el que la gent ha anat demanant. Transformar-se és molt important.
Transformar-se és molt important
Vostè recorda la seva infantesa envoltada de tot això? I com va ser agafar el negoci familiar, tenint en compte que a molts negocis els costa trobar relleu generacional?
Quan vaig deixar els estudis vaig venir aquí a donar una mà a mon pare i a ma mare. Jo era molt jove. Després vaig fer feina tres anys a un bar, al centre de Manacor. Després em van cridar per fer el servei militar, i quan vaig sortir del servei militar vaig decidir posar-me a fer feina aquí, amb els meus pares. Aquest negoci s’ha anat transformant moltíssim amb el pas del temps, i jo m’hi he sentit més còmode. Ara passam bastant de gust de fer feina. Les maneres de fer feina són diferents d’abans, i gràcies a Déu tenim un negoci que funciona.
Què és el que més ha canviat en aquests 40 anys: el que la gent demana, els serveis, la manera de fer?
Abans donàvem molts tipus de serveis: posàvem parquet, fèiem molts de muntatges… Has de pensar que fa 40 anys no hi havia res, i la gent que volia obrir un negoci i necessitava estanteries, un armari o el que fos, mon pare se n’encarregava. I ma mare duia més la part de tenda. Però això ja no ho feim. Ara ens dedicam més al món del moble i la decoració: és el que ens ocupa el temps i on invertim esforç. I una cosa que ha canviat molt és el perfil de client: tenim molts de clients de Manacor i de Mallorca, però també molts d’estrangers, cosa que agraïm molt. Gent que compra casa a Mallorca i necessita mobles i altres detalls. Mon pare me va dir una vegada: «Pots estudiar el que vulguis, però vull que facis qualsevol cosa». I jo vaig decidir estudiar anglès. En aquell moment pensava: «Mare de Déu, quantes vegades xerraré anglès dins la tenda?». I avui en dia no hi ha dia que no l’emprenguem.
En una època de grans superfícies i compra per internet, què creu que fa especial anar a una tenda com la vostra?
Cada moble és únic: té les seves aigües, les seves ombres, els seus colors. No n’hi ha cap d’igual. Si tu vols alguna cosa especial, has d’anar als negocis i dir: «Això és el que vull». I aquí és on nosaltres marcam un pas de diferència. També és la manera d’arribar a la gent: que sigui entretingut, que sigui divertit, que quan venguin aquí pareixi que ja ens coneixen. Ser propers.
