La Biblioteca Pilar Juncosa revela els secrets de Miró: «Un fons personal reflecteix la teva identitat, les teves amistats i els teus interessos»

En plena era de cancel·lacions i debats virals, la pregunta de si es pot separar l’obra de l’artista torna a circular amb força, sobretot després de la polèmica amb Rosalía i les seves paraules sobre Pablo Picasso. Mentre alguns defensen aquesta separació, d’altres critiquen que no es condemnin les actituds personals del pintor. En aquest escenari, entrar a la Biblioteca Pilar Juncosa de la Fundació Miró Mallorca i redescobrir Joan Miró, amic de Picasso, però radicalment diferent en caràcter, és com posar context a un debat que, en realitat, fa dècades que existeix.

És un lloc on la vida i l’obra de Joan Miró es despleguen en múltiples capes, entre llibres, documents i materials que permeten entendre l’artista des d’una perspectiva més íntima. Al capdavant d’aquest espai hi ha Gabriel Noguera Vich, responsable de la biblioteca i arxiu, que defineix el conjunt com «un mosaic de coses». No és només una col·lecció de llibres, sinó un centre de documentació que dona servei a investigadors, artistes i estudiants, però també a la pròpia fundació.

Aquest fons revela un Miró lector de poesia, interessat per les avantguardes i obert a influències diverses com l’art japonès. També mostra les seves connexions personals, a través de dedicatòries o materials enviats per altres artistes. Tot i això, hi ha una absència significativa. «Era molt pulcre», explica, «no intervenia gaire en els llibres». A diferència d’altres creadors, Miró no deixava anotacions ni rastres directes de lectura, cosa que limita però també singularitza la interpretació del seu univers.

Malgrat aquesta discreció, els llibres continuen sent una porta d’entrada a la seva personalitat. «Un fons personal reflecteix la teva identitat, les teves amistats i els teus interessos», afirma Noguera. Aquesta idea és clau per entendre la relació entre vida i obra. Segons explica l’historiador, una obra d’art té dues vides. Una és la del procés creatiu, vinculada a la biografia i al context de l’artista. L’altra comença quan l’obra surt al món i és interpretada pel públic.

«Ens hi podem acostar des de la part estètica, però també hem de tenir una consciència social», reflexiona, sobre separar l’obra de l’artista i la seva personalitat. Aquesta doble mirada permet entendre millor figures complexes com Miró.

Àrees i fons de la biblioteca

La biblioteca es divideix en diferents àrees que responen a necessitats diverses. D’una banda, hi ha un fons general amb llibres d’història de l’art, teoria, fotografia o cinema, pensat per donar suport a la recerca. De l’altra, hi ha un fons específic dedicat a Miró, amb publicacions que intenten recollir tot el que s’ha escrit sobre ell.

Hi ha correspondència, esbossos, materials de treball i altres elements que formen part del procés creatiu. Aquest conjunt és objecte constant de recerca i d’interès per part d’investigadors. Un dels projectes més destacats actualment és la catalogació del fons de Pilar Juncosa, esposa de Miró. Durant anys, aquest material havia quedat en un segon pla, però recentment s’ha començat a ordenar i posar en valor.

«Els arxius dels homes sovint invisibilitzen els de les dones»

«Els arxius dels homes sovint invisibilitzen els de les dones», explica Noguera. Ara, gràcies a un projecte conjunt amb plataformes d’arxius, aquest fons està adquirint entitat pròpia. El contingut és revelador: inclou correspondència, documents de gestió i materials que mostren el paper fonamental de Juncosa en la trajectòria de Miró i en la creació de la fundació. «Avui en diríem que era una gestora cultural», afirma.

Entre els documents apareixen peces sorprenents, com cartes de figures destacades de l’art del segle XX. Aquest tipus de descobriments exemplifiquen el potencial de l’arxiu com a espai viu de recerca.

Conservació i digitalització

La conservació d’aquest material és una altra de les grans tasques de la biblioteca. Els llibres i documents requereixen tractaments específics segons el seu estat i antiguitat. Alguns han estat restaurats amb tècniques concretes per estabilitzar el paper o la tinta. D’altres simplement es protegeixen amb fundes especials que eviten la degradació. «Cada cas és un món», resumeix Noguera.

La manipulació mínima és clau per garantir la conservació a llarg termini. El paper, recorda, és un material fràgil que requereix cura constant. Per això, moltes peces es consulten amb mesures específiques.

Un altre gran repte és la digitalització. Tot i que part del material ja s’ha digitalitzat, especialment obra gràfica i imatges, el fons documental encara està en procés. «La digitalització necessita molts recursos», explica. És una assignatura pendent no només de la fundació, sinó del conjunt del sistema arxivístic de les Illes Balears. Tot i aquestes limitacions, s’estan fent passes. Alguns projectes concrets han permès digitalitzar parts del fons, i la voluntat és continuar avançant en aquesta línia per facilitar l’accés.

Accés i ús de l’arxiu

L’accés, de fet, és una de les qüestions centrals. La biblioteca està oberta al públic, tot i que amb un horari limitat. Hi conviuen perfils molt diversos: des d’investigadors especialitzats fins a persones que utilitzen l’espai com a sala de lectura. També hi ha un volum important de consultes externes. Investigadors, editors o institucions contacten amb la fundació per obtenir informació o imatges. «És una part molt important de la feina», explica Noguera.

Pel que fa a les noves generacions, la universitat és una via d’entrada clau. Estudiants que fan treballs finals o investigacions s’acosten a l’arxiu i comencen a treballar amb els materials. Aquest contacte inicial pot ser determinant. «Ja venen, però crec que en podem atreure més», diu. L’objectiu és ampliar aquest vincle i fer l’arxiu més accessible i atractiu per als joves.

En aquest sentit, la biblioteca també es concep com un espai de creació. Artistes que passen pels tallers de la fundació utilitzen els seus recursos per documentar-se i desenvolupar els seus projectes. «La documentació forma part del procés creatiu», afirma. Això converteix la biblioteca en un lloc actiu.

El català i la dimensió política

Finalment, un dels aspectes més destacats és la presència del català dins l’univers de Miró. L’arxiu conserva nombrosos materials que evidencien el seu compromís amb la llengua i la cultura. «Va donar suport a publicacions i premsa en català», explica Noguera. També hi ha cartells i documents que mostren la seva implicació durant la transició i la seva oposició al franquisme.

«Joan Miró va donar suport a publicacions i premsa en català»

Aquesta dimensió política i cultural forma part inseparable de la seva figura. I és precisament gràcies a espais com la Biblioteca Pilar Juncosa que es pot reconstruir amb detall. Perquè, al cap i a la fi, l’arxiu no només conserva el passat. El fa accessible, el reinterpreta i el connecta amb el present. I en aquest procés, també transforma la manera com entenem artistes com Miró.