Els Gambirots de la UIB, nova generació de castellers a l'illa: «Ara mateix hi ha un petit ‘boom’ dels castells a Mallorca»

A la Universitat de les Illes Balears, entre classes i rutines acadèmiques, també hi ha lloc per a una de les tradicions més potents de la cultura popular: els castells. Els Gambirots de la UIB han recuperat aquesta pràctica dins el campus i l’han convertida en un espai de trobada entre estudiants. En pocs anys, la colla ha crescut fins a esdevenir una comunitat viva i diversa.

El projecte té una base molt clara: la col·lectivitat. «Els castells són completament col·lectius», expliquen des de l’equip. «Per genial que siguis, necessites més persones per fer-los». Aquesta idea travessa tota l’experiència castellera i defineix també la manera com funciona la colla.

«Els castells són completament col·lectius. Per genial que siguis, necessites més persones per fer-los»

Molts dels seus membres hi han arribat per camins inesperats. En un context on la tradició castellera no és tan present com a altres territoris, el primer contacte sol ser casual i sorprenent. «Em van dir: això són castells, i jo vaig pensar: això és allò que fan a Catalunya?», conta Margarita De Noia, cap de colla dels Gambirots de la UIB.

La curiositat es transforma ràpidament en fascinació: «Vaig començar a mirar vídeos i només repetia: vull fer castells, vull fer castells». Aquest impuls inicial acaba convertint-se en compromís quan es fa el pas d’entrar a una colla i viure-ho des de dins.

Els Gambirots no són una colla completament nova, sinó una refondació recent. El projecte havia existit anteriorment, però es va dissoldre, i fa uns anys un grup d’estudiants, amb el suport d’antics membres, el va reactivar. Aquesta continuïtat generacional és clau en una colla universitària.

El fet de ser una colla vinculada a la universitat condiciona molt la seva estructura. La majoria de membres són estudiants de diferents graus, cursos i fins i tot disciplines, cosa que crea un espai de barreja poc habitual dins la vida universitària. Això facilita relacions que van més enllà de les aules.

«Acabes coneixent gent amb qui mai coincidiries», expliquen. Els assajos es converteixen així en punts de trobada on es comparteixen estones que no tenen a veure amb les classes, sinó amb la convivència. Sovint, aquestes relacions es traslladen a altres àmbits com activitats esportives o socials.

La colla també destaca per la seva inclusivitat. No tothom ha de pujar als castells per formar-ne part, ja que hi ha altres funcions igualment importants: «Tenim gent que no pot participar físicament, però pot tocar instruments i forma part del grup igualment».

«Tenim gent que no pot participar físicament, però pot tocar instruments i forma part del grup igualment»

Aquesta dimensió musical és essencial. Els castells no només són una construcció física, sinó també una experiència sonora que acompanya i guia el ritme de la construcció. Fins i tot qui no es veu dins la torre té un paper clau.

Des d’un punt de vista tècnic, els castells són estructures complexes. Es divideixen en tres parts: la pinya, que és la base; el tronc, que és la torre de pisos; i el pom de dalt, que corona el castell. Cada peça té una funció específica i necessita unes característiques físiques concretes.

La pinya és una massa compacta que aguanta tot el pes. Damunt seu s’aixeca el tronc, amb diversos pisos de persones que pugen de manera coordinada. Finalment, l’enxaneta corona el castell i aixeca el braç, moment en què es considera carregat.

Els Gambirots de la UIB, com a colla universitària, tenen una particularitat important. No utilitzen infants, sinó persones adultes de poca alçada i pes per fer la part superior. Això suposa un repte afegit. «És un repte perquè hi ha més pes. Però també tenim més consciència corporal i això ajuda a controlar millor el moviment», expliquen. Actualment, la colla ha aconseguit aixecar castells de fins a cinc pisos.

La presència dels castells a Mallorca ha anat creixent en els darrers anys. Els Gambirots aporten una nova generació dins aquest context. La colla participa en festes, actes universitaris i trobades amb altres agrupacions. Aquest moviment reforça la idea de xarxa cultural.

Malgrat tot, el projecte encara afronta dificultats importants. La manca d’espais per assajar és un dels principals problemes, ja que sovint depenen de l’exterior. «Si plou, hem de cancel·lar», expliquen.

També hi ha mancances de material i d’infraestructura bàsica. «No tenim ni un espai per guardar el material», diuen. Aquesta situació contrasta amb la voluntat institucional de promoure la cultura popular entre els joves.

Tot i aquestes limitacions, el futur es veu amb optimisme. La colla ha crescut ràpidament i cada vegada hi ha més interès per formar-ne part. «Ara mateix hi ha un petit ‘boom’ dels castells», expliquen.

El relleu generacional també juga a favor del moviment. Les noves generacions que ja han crescut amb aquesta tradició asseguren la continuïtat del projecte. Això pot consolidar encara més els castells a Mallorca en els pròxims anys.

Al final, però, el més important no és només l’estructura que s’aixeca. És el procés, la confiança i la comunitat que es crea. «Superes pors, fas esport i crees grup», resumeixen.

I és precisament això el que fa dels Gambirots molt més que una colla castellera. Són una manera d’habitar la universitat, de construir vincles i d’aixecar, entre molts, alguna cosa que tot sol seria impossible.