Àngel 'Malánima' debuta a Mallorca: «Estic profundament marcat per haver nascut a Menorca»

Quan Àngel, l’artista darrere del projecte Malánima, pugi a l’escenari del Cranc Illa de Mallorca Festival enguany, ho farà amb una barreja d’estrena i expectació. Serà la primera vegada que actuarà a Mallorca i també un dels primers espais on començarà a presentar el material del seu primer disc llarg, Mundo Raro. Un treball que tanca una etapa de cerca personal i musical que s’ha anat construint durant anys entre Menorca, Barcelona i altres ciutats.

Malánima és un projecte que neix del moviment, del dubte i d’una certa acceptació del caos creatiu. Però també d’una voluntat clara: fer cançons honestes sense encaixar forçosament en cap etiqueta.

Un projecte que ve de lluny

El camí musical d’Àngel no comença amb Malánima. Fa cançons des de molt jove i els seus inicis estan lligats als escenaris petits de Ciutadella, on tocava sovint en bars i locals.

Explica que aquella primera etapa tenia un aire molt diferent del que fa avui. «Al principi vaig començar amb una etapa més de cantautor, molt lligada a la poesia, una cosa més clàssica», recorda.

Amb els anys, però, el seu recorregut musical es va anar expandint i va passar per molts estils. Va experimentar amb altres gèneres, entre ells el flamenc, i va anar provant camins diferents sense acabar de fixar-se en un de sol.

Aquest procés de cerca acabaria desembocant en la creació del projecte Malánima, que apareix quan comença a produir la seva pròpia música.

«Malánima és aquella part de l’ànima que no és dolenta, però que no acceptam o que amagam»

Segons explica, el nom no va néixer com un concepte planificat, sinó que va aparèixer reflexionant sobre el que estava fent. «Malánima és aquella part de l’ànima que no és dolenta, però que no acceptam o que amagam», diu.

Per a ell, aquesta identitat funciona com una mena de màscara artística que li permet xerrar de temes universals des d’un lloc més lliure. «És una manera de col·locar-me un poc fora de mi mateix per poder xerrar de les coses», explica.

Aquesta mirada li dona permís per explorar diferents emocions i registres. «Malánima m’ha permès ser el més cursi, el més rabiós o el més xulo», resumeix.

Una de les característiques més evidents del projecte és la seva diversitat sonora. La música de Malánima combina influències molt diferents i sovint pot desconcertar qui l’escolta per primera vegada.

El mateix artista reconeix que el seu projecte pot semblar desordenat des de fora. «Jo soc un artista bastant caòtic i deix que el caos vagi fent», admet.

En els primers moments del projecte, la música tendia cap a territoris més experimentals. Però amb el temps ha anat tornant a sons que el connecten amb els seus orígens.

Actualment defineix el moment musical en què es troba com una barreja de rock electrònic amb influències molt diverses. En les seves cançons hi conviuen la rumba, el post-punk, l’electrònica i fins i tot algun element de corrido mexicà.

També hi ha la influència de l’entorn en què ha viscut els darrers anys. Barcelona ha estat un espai important per al seu desenvolupament artístic i personal. Explica que el contacte amb amics vinculats a escenes urbanes també ha influït en la seva manera d’entendre la música. Tot i això, amb el temps ha arribat a una conclusió clara.

«M’he adonat que surten millors cançons quan pens en la cançó i no tant en un so que tengui a veure amb el que s’està fent avui», afirma.

Crear des d’una illa

La trajectòria d’Àngel també reflecteix una realitat habitual entre molts creadors de les Illes Balears: la necessitat de sortir per poder desenvolupar una carrera artística.

Nascut a Menorca i criat en una casa al camp, ha viscut temporades a Granada, Girona i Barcelona. Aquesta mobilitat, explica, té una cara difícil perquè implica allunyar-se de la família i de l’entorn.

Segons diu, anar i tornar de Menorca li ha permès redescobrir l’illa amb una mirada nova. «He après a estimar Menorca més quan me n’he anat i he tornat», explica.

«He après a estimar Menorca més quan me n’he anat i he tornat»

Tot i que no sempre fa bandera explícita de la seva procedència, reconeix que l’illa ha marcat profundament la seva manera de ser. «Estic profundament marcat per haver nascut a Menorca», afirma.

També reflexiona sobre la relació cultural entre les diferents illes. Considera que sovint hi ha més connexió amb Barcelona que entre els propis territoris de l’arxipèlag, una situació que troba paradoxal.

En aquest context, els festivals i els concerts entre illes poden ajudar a construir ponts.

Cançons en català i en castellà

Una altra característica del projecte Malánima és la convivència natural de llengües. Les seves cançons alternen el català, sovint en variant menorquina, amb el castellà.

Segons explica, aquesta decisió no respon a una estratègia artística sinó a una qüestió emocional. «Si escric una cançó d’amor a una al·lota de Menorca, és molt probable que em surti en menorquí», diu.

La seva educació familiar també hi té molt a veure. A casa, la convivència lingüística era constant.

«Amb ma mare sempre he xerrat en menorquí i amb mon pare en castellà», explica. El seu pare és originari de Talavera de la Reina, cosa que també ha influït en les seves referències musicals.

Entre aquestes influències hi ha la tradició de la cançó d’autor espanyola i el flamenc. «M’agrada molt Sabina i venc molt d’aquell món», diu.

Tot i viure a Barcelona, una ciutat amb una escena musical molt vinculada al català, no vol forçar la llengua de les seves cançons. «No és una cosa que pens. És una cosa que surt», afirma.

‘Mundo Raro’, un disc fet a casa

El gran punt d’inflexió del projecte és el seu primer disc llarg, Mundo Raro, que acaba d’acabar després d’un llarg procés de treball.

El disc inclou catorze cançons produïdes i gravades gairebé íntegrament per ell mateix. «L’he produït i gravat jo a casa. Ha estat un procés molt llarg», explica.

Algunes de les cançons tenen més de tres anys d’història. Durant tot aquest temps ha anat acumulant material i, finalment, ha seleccionat aquelles peces que encara connectaven amb el moment vital en què es troba.

Per a ell, aquest treball també representa un procés personal. «Ha estat molt un procés d’acceptació de mi mateix i de fer les coses amb sinceritat», explica.

El títol del disc prové d’una de les cançons que millor defineix l’esperit del projecte. «La cançó Mundo Raro és la que crec que millor transmet el que és el disc», diu.

Tot i que el treball ja està acabat, encara no té data oficial de publicació. L’artista està buscant un segell discogràfic que pugui acompanyar el llançament i reconeix que encara queda pendent tota la part visual i promocional del projecte.

En un moment en què la indústria musical demana publicar cançons constantment, ell defensa una altra manera de treballar. Prefereix dedicar temps a construir un disc complet abans que publicar música de manera accelerada.

El debut a Mallorca

La participació al Cranc Illa de Mallorca Festival serà un moment especial dins la seva trajectòria. Serà el primer concert que farà a Mallorca i una oportunitat per connectar amb l’escena musical de l’illa.

L’oportunitat va arribar després de participar en una convocatòria vinculada al mateix festival, una notícia que va arribar en un moment complicat. «Va ser una alegria molt grossa», recorda.

Per a un artista independent sense una gran estructura darrere, aquest tipus de suport és important. Ell mateix ho reconeix amb sinceritat.

«Jo no soc un artista reconegut ni res», diu. «Però aquestes coses t’ajuden a continuar amb il·lusió». El concert també serà una ocasió per començar a mostrar en directe les cançons del nou disc.

Amb Mundo Raro ja acabat i molta música acumulada, Malánima es troba ara en una nova etapa del projecte. Una etapa que comença, precisament, damunt un escenari de Mallorca. I amb la mateixa filosofia amb què ha construït tot el seu univers musical: deixar que el caos també formi part del procés.