Per ser tradició, primer s’ha d’aprendre: xeremies i flabiol a les aules de Mallorca

A Mallorca, la música tradicional no és només una disciplina artística o un conjunt de melodies antigues. És també una forma de participació social, una manera de viure les festes i un element que connecta generacions. Instruments com les xeremies, el tamborino o el flabiol continuen sonant als carrers, acompanyant gegants, dimonis, processons i celebracions populars. Aquest univers cultural també es transmet avui a través de l’ensenyament musical. En escoles municipals, conservatoris i associacions culturals, centenars d’alumnes aprenen a tocar instruments que formen part de la identitat sonora de l’illa. El repte, segons molts docents, és mantenir viva la tradició sense convertir-la en una peça de museu.

El músic i professor Càndid Trujillo, vinculat al Conservatori Antoni Torrandell d’Inca, ho resumeix amb una idea clara: quan es xerra d’aquests instruments, es xerra de tot un context cultural. Per a ell, la música tradicional només es pot entendre plenament quan es viu dins el seu entorn natural: el carrer i la festa.

La història personal de Trujillo reflecteix, en certa manera, la manera com molts joves s’han aproximat a la música tradicional a Mallorca. El seu interès va néixer a l’adolescència, enmig de les festes populars del seu poble. Recorda que tenia uns tretze o catorze anys quan va començar a fixar-se en les xeremies. Assistia a les celebracions locals i observava amb fascinació els elements festius. «Anava a festes populars, a veure gegants i a viure aquestes figures com un nin petit entusiasmat», explica.

Aquesta etapa de la vida sol coincidir amb un moment de canvi per a molts joves. Sovint és quan alguns abandonen activitats extraescolars o interessos d’infància. En el seu cas, però, va passar exactament el contrari. «Als 13 o 14 anys hi ha molta gent que, si anava a classes de música de petit, ho deixa. En canvi, jo vaig fer una immersió total cap als instruments», recorda. Amb els anys, les xeremies es van convertir en el seu instrument principal i en una part essencial de la seva trajectòria musical.

De músic a mestre

El pas cap a l’ensenyament va arribar una mica més tard, quan va començar a plantejar-se el seu futur professional. La música ja era una passió evident, però encara havia de descobrir que també podia ser una vocació pedagògica. A ca seva li van donar suport per seguir els estudis musicals, tot i que també hi havia la idea que havia de complementar-los amb altres opcions professionals.

Finalment, l’oportunitat va aparèixer quan va començar a impartir classes en escoles municipals de música. Aquella experiència va marcar un abans i un després. «Me’n vaig adonar que m’encantava ensenyar», explica. Sobretot li va atraure el contacte amb els infants i la possibilitat de guiar-los en els seus primers passos amb els instruments tradicionals.

Jana, alumna de xeremies

«La primera vegada que vaig a assistir al taller tenia set anys, les xeremies em varen encantar. Tocar un instrument d’aquí em fa sentir bé, no m’agradaria que es perdés. Diumenge vaig anar al parc a tocar un poc i es va acostar molta gent, perquè és un instrument de festa i pensaven que hi havia alguna»

Amb el temps, aquesta combinació entre interpretació i pedagogia s’ha convertit en l’eix de la seva feina. A més de tocar, considera essencial divulgar la música tradicional i contribuir a formar noves generacions de músics.

«Tenim una visió una mica negativitzada, com si la música tradicional no funcionàs o fos només folklore»

Tot i que sovint es xerra de la música tradicional com si fos una pràctica en retrocés, Trujillo considera que aquesta percepció no reflecteix del tot la realitat. Segons la seva experiència, l’interès per aquests instruments i per la cultura popular ha crescut en els darrers anys. «Tenim una visió una mica negativitzada, com si la música tradicional no funcionàs o fos només folklore», explica. Però la seva experiència al conservatori li diu una altra cosa: «Jo, pel que veig al meu voltant, veig que de cada vegada hi ha més interès per la música tradicional i per la cultura popular».

«Jo, pel que veig al meu voltant, veig que de cada vegada hi ha més interès per la música tradicional i per la cultura popular»

Al Conservatori d’Inca, on treballa, les demandes d’alumnes que volen aprendre instruments tradicionals continuen augmentant any rere any. Aquesta tendència també es pot observar en l’aparició de noves agrupacions, colles i entitats culturals dedicades a la música i al ball tradicional.

Quan es pot començar a aprendre

L’aprenentatge d’aquests instruments segueix un procés similar al d’altres disciplines musicals. Els infants poden iniciar-se molt prest, però el contacte amb l’instrument es fa de manera progressiva.

Segons explica Trujillo, els nens poden començar a participar en activitats musicals cap als quatre anys. En aquesta etapa, però, no treballen directament amb instruments com les xeremies, el flabiol o el tamborino. «A aquesta edat aprenen accions musicals adreçades a la seva etapa», explica. Es tracta d’activitats que desenvolupen l’oïda, el ritme i la sensibilitat musical.

Posteriorment, entre els cinc i els vuit anys, els alumnes poden començar a escollir un instrument. «L’instrument tradicional es veu igual que qualsevol altre instrument», diu. Això significa que els infants comencen amb versions adaptades i progressivament adquireixen les habilitats necessàries per tocar-lo amb normalitat.

Gori, alumne de tamborino i flabiol

«Vaig voler aprendre a tocar el tamborino i el flabiol, perquè volia tocar un instrument tradicional nostre. És alegre i pots ballar balls tradicionals!»

Un dels aspectes que Trujillo considera clau és la manera com s’organitza l’aprenentatge. La iniciació a l’instrument és individual i personalitzada, una decisió que respon a les necessitats específiques de cada alumne. «Cada alumne té el seu ritme», explica. Per aquest motiu, considera que començar en grup no sempre és la millor opció: «No crec massa en les classes col·lectives d’iniciació: començar de zero en col·lectiu no s’ha demostrat que funcioni».

Quan els estudiants ja tenen una base tècnica, però, el treball col·lectiu esdevé essencial. En aquest punt, aprenen a tocar conjuntament, a coordinar melodies i a treballar l’afinació dins un conjunt. Aquest pas és especialment important en la música tradicional, on moltes interpretacions es fan en grup i moviment.

La importància de la transmissió oral

Tot i que els estudis musicals inclouen partitures i teoria, la música tradicional conserva un element fonamental: la transmissió oral. Durant segles, moltes melodies s’han transmès de músic a músic simplement escoltant-les i reproduint-les. Aquesta manera d’aprendre continua present a les aules. «Intentam fer molta feina amb aquesta part d’aprendre les cançons d’oïda», explica Trujillo. Segons ell, aquesta pràctica és essencial per entendre l’essència de la tradició.

Tot i això, la transmissió oral no exclou altres eines pedagògiques. Els alumnes també treballen amb partitures i estudien llenguatge musical, de manera que la formació combina tradició i metodologia acadèmica.

Un dels elements que defineixen l’ensenyament de la música tradicional és el seu vincle amb el context real en què s’interpreta. A diferència d’altres disciplines musicals que sovint culminen en concerts formals, aquests instruments estan pensats per sonar al carrer. Per això, Trujillo intenta que els seus alumnes visquin aquesta experiència des del principi. «Intentam que participin en audicions, però que siguin al carrer, caminant, acompanyant un esdeveniment», explica.

Aquest tipus d’activitats permet entendre el paper social de la música. No es tracta només de tocar una peça correctament, sinó de formar part d’un esdeveniment col·lectiu. Segons el professor, aquesta dimensió vivencial és imprescindible perquè els alumnes desenvolupin un estil propi i entenguin la funció cultural dels instruments.

El repertori que s’ensenya avui combina diferents tipus de música. D’una banda, hi ha les peces tradicionals. També hi ha les melodies associades al ball de bot, una de les expressions més característiques de la cultura musical mallorquina. Però la tradició també evoluciona. Els alumnes sovint demanen aprendre cançons que coneixen del seu entorn quotidià.

«De vegades un al·lot et diu que vol aprendre la cançó de Doraemon», explica Trujillo. Lluny de veure-ho com una desviació de la tradició, ho interpreta com una forma natural d’adaptació: «El que està reclamant és tocar música popular amb l’instrument que està aprenent».

«De vegades un al·lot et diu que vol aprendre la cançó de Doraemon»

Tot i el creixement de l’interès per la música tradicional, Trujillo considera que encara hi ha reptes importants per afrontar. Un dels principals és la manca d’un reconeixement institucional més ampli. Segons ell, les institucions públiques haurien d’implicar-se més en la promoció i l’ensenyament d’aquests instruments.

«No es pot deixar això només en mans de l’associacionisme i del voluntarisme», afirma. Tot i la feina que fan moltes entitats culturals, considera que és necessari un suport estructural. També assenyala que a les Illes Balears encara no existeix un ensenyament reglat d’instruments tradicionals dins el sistema oficial de conservatoris, cosa que sí que passa en altres comunitats autònomes.

Música, llengua i integració

La música tradicional també pot tenir un paper important en la integració cultural. En una societat cada vegada més diversa, pot actuar com una porta d’entrada a la cultura local.

Trujillo explica que ha tingut alumnes procedents d’altres països que s’han interessat per aquests instruments. A través de la música, molts d’ells també han entrat en contacte amb la llengua catalana i amb altres aspectes de la vida cultural mallorquina. «Les arrels, la música d’arrel, la llengua… tot això es converteix en un element important perquè la gent se senti a ca seva», afirma.

«Les arrels, la música d’arrel, la llengua… tot això es converteix en un element important perquè la gent se senti a ca seva»

Per a Trujillo, l’objectiu final de l’ensenyament no és només dominar un instrument. El que realment espera és que els alumnes puguin formar part de la vida cultural del seu entorn. «Voldria que tenguessin oportunitats de participar en festes tradicionals i populars», explica. Mallorca té un calendari festiu molt ric, amb celebracions que s’estenen al llarg de tot l’any. En moltes d’aquestes festes, la música tradicional continua sent un element central.

Si els alumnes poden viure aquestes experiències, diu, la tradició no només es conserva, sinó que es renova constantment. Així, entre aules, carrers i places, la música tradicional mallorquina continua caminant, assegurant que les xeremies, entre d’altres, segueixin formant part de la banda sonora de l’illa.