Aida Ordóñez, mallorquina que viu als Estats Units: «La gent aquí no camina: s’empra el cotxe per a qualsevol cosa»

Hi ha decisions que no només impliquen canviar de lloc, sinó també de ritme vital. Travessar l’Atlàntic per viure amb una família desconeguda, en un idioma diferent i en una ciutat lluny de tot el que és familiar, és una d’aquestes passes que transformen. A Louisville, Kentucky, la mallorquina Aida Ordóñez viu des de fa set mesos una experiència que sempre havia somiat i que descriu com una oportunitat per créixer i entendre el món des d’una altra perspectiva.

L’experiència americana com a projecte vital

Amb vint-i-dos anys, va decidir fer el pas després d’acabar els estudis: «Des de fa molts d’anys sempre havia volgut viure ‘l’experiència americana’, però fins ara no havia estat possible perquè volia prioritzar la meva educació». El programa d’au-pair li va oferir exactament allò que cercava: «Volia viure una experiència a l’estranger, però no com a turista, sinó que volia formar part d’una família i del seu dia a dia».

L’arribada no va estar exempta d’emocions intenses: «Record que la meva arribada va ser amb molts de nervis. Deixar la meva família, la parella i els amics per un any no va ser una decisió fàcil, però sabia que era l’experiència que volia viure i que, si no deixava la por enrere, potser no ho faria mai». Així i tot, la convivència amb la família americana va començar amb bona acollida i, amb el temps, es va consolidar: «Amb el pas de les setmanes tot va anar agafant forma i la convivència es va fer cada vegada més fàcil».

Diferències culturals en el dia a dia

La vida quotidiana als Estats Units li ha revelat diferències sorprenents: «La gent pràcticament no camina: s’empra el cotxe per a qualsevol cosa, fins i tot per anar a comprar el pa. Viure als Estats Units et fa ser dependent d’un vehicle». També destaca la dimensió del país i la manera com s’hi celebren les festes: «Festes com Halloween, Acció de Gràcies o Nadal es viuen molt. Els veïns decoren les cases amb setmanes d’antelació i tothom s’hi implica».

Cura d’infants i aprenentatge personal

El dia a dia amb els infants que cuida és intens i formatiu: «A vegades no és fàcil, ja que són dos bessons de sis anys, amb molta energia i caràcters totalment diferents, però al mateix temps és una experiència que em fa guanyar paciència i responsabilitat». L’adaptació cultural també ha implicat canvis en aspectes quotidians: «Un dels reptes més grans ha estat adaptar-me al menjar d’aquí, que és molt diferent, tot té més calories i sucre. També m’ha costat acostumar-me als horaris: el dinar és a les 11:30, i el sopar a les 17:00».

Amb el temps, la relació amb la família d’acollida s’ha enfortit: «He après a ser més flexible i acceptar que no tot pot anar exactament com jo voldria, ja que sempre poden sorgir canvis [...]. Ara em sent part de la família». Fora de la rutina laboral, aprofita per descobrir el país i viatjar tant com pot. «Des que soc aquí he pogut visitar vuit estats i ciutats com Las Vegas, Miami, Chicago o Nashville, i fins i tot he tingut l’oportunitat d’anar a les Bahames», conta la jove mallorquina.

Entre tots els records, n’hi ha un que destaca per damunt dels altres: les amistats. «No m’imaginava mai conèixer tanta gent de diferents països. Som molt diferents, però alhora aquestes amistats m’han fet sentir com a casa», sentencia. Aquest procés vital també ha implicat un canvi interior profund: «M’ha ajudat a confiar més en mi mateixa i a ser més oberta… a ser més independent i a fer les coses tota sola, sense dependre de ningú».

L’enyorança de Mallorca

Malgrat tot, l’enyorança és present: «El que més enyor de Mallorca són, sens dubte, la meva família i les amistats». També troba a faltar els gestos senzills del dia a dia, com «poder fer un pa amb oli o anar a prendre un cafè al bar del meu poble».

Una experiència que deixa empremta

L’experiència, assegura, val la pena malgrat les pors inicials: «Pot fer molta por al principi, i és totalment normal, però crec que és el moment perfecte per fer-ho quan som joves». Si hagués de resumir aquesta etapa amb una sola paraula, ho té clar: «Impagable». Una definició que sintetitza un any d’aprenentatge, canvi i descobriment personal lluny de casa.