S'Hort de Ca'n Tomeu, comerç local de Palma: «L’únic que ens fa competir amb les grans superfícies és la qualitat»

A Fruiteria S’Hort de Ca’n Tomeu el producte no és només producte: és tracte, és barri i és una manera de fer comerç que s’ha anat perdent. En Tomeu repassa els inicis (amb tres infants a ca seva i jornades interminables), el valor de treballar amb pagesos i amb producte de Mallorca, i la batalla diària contra les grans superfícies, que juguen amb unes condicions que el petit comerç no pot igualar. Ara, amb el relleu generacional en marxa i la filla al capdavant, el negoci continua amb la mateixa idea de sempre: qualitat, sinceritat i proximitat.

Com va néixer el negoci familiar i com recorda aquells inicis?

La fruiteria la vàrem muntar la meva dona i jo per necessitat. Teníem uns estalvis, però la cosa anava cap avall, i quan ella va quedar a l’atur —feia feina a la Conselleria i varen reduir personal—, amb el meu sou no bastava. Ens vàrem veure obligats a cercar una alternativa. En aquell moment, posar fruiteries estava «de moda», però també ens atreia: sempre hem estat gent de camp, ens agrada el producte i ens agrada el món de la pagesia. I vàrem dir: «Idò va, ho intentam». El que passa és que ho vàrem fer en un moment intensíssim: teníem tres fills… una nina de 11 anys, una de 7, i un nin de 3 mesos. Imagina’t.

I com varen ser els primers mesos?

Durs, molt durs. La fruiteria la duíem la meva dona i jo tots dos, i literalment el nin petit va créixer dins la fruiteria. Ella venia, li donava el pit, el deixava… i tornava a entrar a vendre. Jo me llevava a les 5 del matí. A les 6 ja anava a veure els pagesos, i després cap a Palma a cercar gènere. Era feina de moltes hores, fins tard… una alegria de vida, ja m’entens (riu). Però sí: el començament va ser molt dur. Amb el temps vàrem poder incorporar una persona per ajudar-nos, i a partir d’aquí la cosa va començar a caminar millor.

Què és el que li ha agradat més d’aquest ofici? I què creu que els ha fet aguantar tants d’anys?

És una feina agraïda perquè tens molt de contacte humà. Coneixes molta gent, fas barri, i el 99% dels clients són respectuosos i agraeixen que intentis dur bon producte. Nosaltres sempre hem volgut fer feina amb producte d’aquí, de quilòmetre zero: amb pagesos i amb producte mallorquí sempre que podem. Ara bé: també és veritat que a Mallorca no hi ha de tot tot l’any. No hi ha pinya, no hi ha plàtan, no hi ha meló sempre… i la gent vol menjar de tot, tot l’any. Per tant, quan aquí no n’hi ha, duim producte de fora: de la península o de majoristes, però sempre intentant que sigui bo.

Com és competir amb les grans superfícies? El petit comerç està en bon moment o és una lluita desigual?

És una competència ferotge. I no només per les grans superfícies: també hi ha negocis que es venen com «de tota la vida» i fan creure que tot és producte mallorquí… quan en realitat només un 5% o un 10% ho és. Això també fa mal, perquè confon el consumidor. I després hi ha les grans superfícies. Aquí, l’única cosa que ens fa competir és la qualitat. Nosaltres intentam dur producte de primera, i això sovint és un poc més car. Me’n record que quan vàrem començar, un 70-80% de clients venien i no miraven el preu: miraven la qualitat. Ara ha canviat: diria que un 70% mira el preu per damunt de tot. I, per desgràcia, és la realitat.

I com s’ho fan, amb aquest canvi?

Intentam mantenir la línia: qualitat, producte mallorquí quan es pot, i quan no, producte nacional bo. Però la gent va més justa i mira molt els preus. Els grans compren quantitats enormes, i com més compres, millor preu et fan. Per això poden vendre més barat. I després hi ha el tema de la qualitat… que també en podríem xerrar. A més, hi ha una altra desigualtat: les condicions laborals i la gestió del dia a dia. Nosaltres tenim dues persones contractades a 40 hores. Si una d’aquestes dues persones es posa de baixa, ja tens un problema gros. Les grans superfícies, amb milers de treballadors, una baixa no els afecta. I ajudes reals per al petit comerç… no n’hi ha. Ens tracten igual que a un gegant, i això és injust.

Quins avantatges té comprar a una fruiteria com la seva, més enllà de «fer barri»?

El primer avantatge és el tracte i l’assessorament. Al petit comerç tens una persona que està per tu: que et recomana, que t’avisa, que et xerra amb sinceritat. Jo tenc clients que conec de fa anys. Sé què els agrada, què cercen. I si m’ha arribat una cosa especialment bona, els ho dic. I si una partida no m’ha vengut tan bé, també els ho dic: «Això avui no t’ho enduguis». I després hi ha la qualitat, que és clau. Per exemple: hi ha moltes pomes. Tens la Golden, però també hi ha Golden extra i Golden granel. I hi ha una diferència enorme de gust. La granel és més barata, sí, però la extra és molt millor. Hi ha molta gent que no coneix aquestes diferències, i quan les coneix, s’adona que la qualitat surt a compte.

Quin paper té una fruiteria dins la vida d’un barri?

És importantíssim. Sobretot per la gent gran: forma part del seu dia a dia. Van a comprar, fan una xerradeta, se troben amb qualcú… i això crea vida de barri. El problema és que la clientela del petit comerç té una mitjana d’edat alta: molta gent de més de 50 o 60 anys. La gent jove s’ho fa diferent: fa una gran compra al supermercat i aprofita per agafar també fruita i verdura. I també passa una cosa: la gent jove cuina menys. En canvi, la gent gran encara cuina, li agrada, i ve sovint, compra cada dia o cada dos dies. 

La seva filla ha agafat el relleu i també fa vídeos a xarxes. Això és una nova manera de fer feina?

Sí, totalment. Ara la meva filla fa TikToks, vídeos… i jo això no ho havia vist mai. És una altra manera de comunicar, i funciona: té visites, arriba a gent nova. És una forma de treballar que abans no existia. I també intentam donar facilitats. Per exemple: deixam l’enviament gratis. A una gran superfície, te’l cobren. Nosaltres no: ho deixam gratuït perquè la gent tengui més comoditat.

Ara es xerra molt de sostenibilitat. Comprar a granel, comprar producte d’aquí i al petit comerç… és més sostenible?

Sí, perquè és economia circular. Quan compres a una gran superfície, els beneficis se’n van fora. En canvi, aquí queden al barri, queden a Mallorca. Si un negoci petit dona feina a dues, tres o quatre persones, són famílies que viuen d’això. Però els grans es fan més grossos i els guanys se’n van a altres bandes. A Mallorca hauríem de tenir més arrelada aquesta idea d’economia circular.

Com trien la fruita i la verdura? Quina és la seva manera de comprar i assegurar qualitat?

Sempre que podem comprar a un pagès, ho feim. Tenim contacte amb pagesos que ens duen verdura i hortalissa de temporada. I quan aquí no basta, hem d’anar a majoristes. El consell més gros que li he donat a la meva filla és aquest: «Has de vendre el que tu, si fossis clienta, compraries». Si agafes una poma i està tocada, fora. Perquè si tu fossis la clienta, no la compraries. Això és qualitat: mirar-ho tot, revisar-ho i no fer ulls grossos.

El relleu generacional és un problema per molts negocis. En el seu cas, com ho veu?

Jo vull que a la meva filla li vagi bé, clar. Però també som realista: no sé si d’aquí a uns anys la competència ens menjarà. No ho sé. Jo li he donat el negoci perquè tengui futur, perquè ella ho ha viscut tota la vida. Però també la vaig enviar a fer feina a altres llocs abans, perquè trob important que aprengui fora, que vegi món, que agafi experiència. I quan va entrar a la fruiteria, ja venia feta. L’ideal seria que pogués viure tota la vida de la tenda. Però ara va tot molt just. Molt.